Entrevista publicada al diari El Periódico de Catalunya el dia 9 de desembre, a Javier Martín Vide, climatòleg, catedràtic de la UB i revisor del grup de l’ONU sobre el clima. Per Antonio Madridejos.
Martín Vide, geògraf i matemàtic, fa gairebé tres dècades que processa dades climàtiques i transmet els seus coneixements a nombrosos deixebles. Pausat i rigorós, té clara l’opinió sobre el suposat frau dels seus col·legues de la Universitat d’East Anglia. «No canvia res sobre el canvi climàtic. Si el millor argument dels negacionistes és furgar en uns ordinadors, és que no tenen gaire base». Això demostra, diu, «que els científics són humans».
–La temperatura mitjana del planeta ha augmentat 0,74 graus l’últim segle. Total, una insignificança.
–Sí. Ni ho notes. La temperatura varia molt més al llarg d’un únic dia. És difícil transmetre als ciutadans la magnitud del problema, efectivament, però cal recordar-los que els que han estudiat el clima d’èpoques passades sostenen que increments d’aquest tipus no són gens habituals.
–Però n’hi ha hagut. Per exemple, a l’Edat Mitjana.
–Potser sí, però tenim moltes incerteses perquè, lògicament, no hi havia instruments de mesura. Hi ha un debat sobre si s’estan realçant o minimitzant les temperatures d’aquella època. Però aquesta no és la qüestió fonamental…
–¿Què és el que canvia?
–El que és nou no és l’escalfament. Podríem dir que el que és anòmal és la taxa d’increment, el canvi ràpid, i una cosa encara més important: les temperatures més elevades de les últimes dècades no es poden explicar a partir de factors naturals, com ha passat sempre. L’única manera d’entendre per què pugen és aplicar-los la hipòtesi antròpica, l’emissió de gasos d’efecte hivernacle d’origen humà. Llavors quadren els resultats.
–Expliqui’s una mica més.
–Si ho comparem amb la llarga història de la Terra, el nostre període no és precisament dels més càlids. La novetat és que hi ha un increment que no es correspon amb el que es podria esperar tenint en compte la radiació que rebem del Sol, que ara està en hores més baixes, i altres causes naturals. És clar que hi ha molts processos encara per conèixer, però amb el que sabem hi ha més d’un 90% de probabilitats que aquest repunt no sigui natural.
–Sembla que els últims anys s’han estancat les temperatures.
–No, no. Potser no s’han batut rècords, però tots els anys han sigut sistemàticament molt càlids. I això tot i que l’activitat solar, les taques solars, han estat per sota de la mitjana. L’evolució de les temperatures hauria d’haver estat justament a la inversa.
–O sigui, ¿un nou rècord en breu?
–Ja fa 10 anys que no tenim un gran Niño [un fenomen climàtic de caràcter cíclic en aigües del Pacífic]. Quan n’arribi un d’importància, hi haurà una punta sobtada. N’estic convençut.
–¿Per què es diu que la Mediterrània és una àrea molt sensible?
–Tot indica que el cinturó dels grans deserts, amb el Sàhara, el d’Aràbia i el d’Arizona, es desplaçarà més cap al nord i a nosaltres ens afectarà com un tap que evita la penetració de les borrasques. Ja succeeix a l’estiu i la tendència és que passi encara més sovint.
–Però ara no plou menys que fa mig segle.
–No tinc cap dubte que el Mediterrani es continuarà escalfant, però en el cas de la pluja hi ha més incerteses. Sembla que serà així, però, de moment, no ho apreciem.
–¿El tren de l’escalfament ja està en marxa i no es pot parar?
–Fem el que fem, el planeta continuarà escalfant-se durant dècades a causa de la inèrcia del sistema climàtic, fonamentalment perquè el mar emmagatzema molta calor. No obstant, ¿això significa que nosaltres no hem de fer res? En absolut. Diversos estudis ens alerten que és fonamental no sobrepassar els dos graus d’augment de la temperatura respecte a l’època preindustrial –i ja hi som a prop–, perquè, contràriament, hi haurà greus repercussions en la biosfera. Que potser seran irreversibles.
–Ens afectarà el canvi climàtic?
–Per descomptat que sí. Ens canviarà la vida. Miri la publicitat dels automòbils o la irrupció de les bombetes de baix consum. O l’aigua, que al nostre país encara és barata…
–¿Haurem d’adaptar la nostra agricultura?
–No només l’agricultura, sinó tot. El canvi climàtic no és només un problema ambiental. És sobretot un problema econòmic i social.
–¿El canvi climàtic és un negoci, en el pitjor sentit de la paraula?
–És veritat que en totes les activitats humanes sempre hi ha oportunistes i gent que se’n vol aprofitar, i això no és una excepció. Però és un tema molt seriós.
–Al final, les temperatures baixaran.
–És clar, d’aquí uns milers d’anys tindrem una glaciació.
–Fa anys no opinava així, vostè. El veia molt més escèptic amb el canvi climàtic.
–Llavors pensava que tot podia ser assumit per la variabilitat natural. Ara ja no.
Think like a mountain 