3. Propostes i conclusions
Conclusions:
a) Les activitats primàries són secundàries en el marc de l’actual sistema de protecció territorial.
b) El marc legal de la gestió dels espais protegits a Catalunya és molt complex i implica sovint la descoordinació dels diferents nivells administratius.
c) L’activitat agrària i forestal als espais naturals protegits és “imprescindible” per a la seva conservació.
d) El reconeixement del patrimoni cultural és una bona oportunitat pels espais protegits.
e) De la cultura de la subvenció de les activitats agroramaderes i forestals a la cultura de la contraprestació.
Actualment la idea de protecció va més enllà de la concepció estrictament conservacionista, començant a reconèixer la importància de les activitats primàries i la pagesia que històricament han configurat el paisatge català.
De totes maneres, la percepció social sobre la incorporació de l’activitat agrícola, ramadera i silvícola en la gestió dels espais protegits planteja punts de vista molt diferents.
L’experiència d’aquest treball vol ser una reivindicació de l’aproximació humana com a mecanisme de treball qualitatiu. Comprendre el lloc que ocupa cada persona en un mateix espai és bàsic per interpretar els diferents processos i la interacció dels seus interessos. Aquesta és la font que inspira la conservació dels espais i, fent-la extensiva a arreu, una norma fonamental de convivència. Escoltar no és deixar parlar sinó el punt de partida per fer-ho.
Think like a mountain 