Notícia publicada en l’edició digital del diari El Punt, avui dia 26 de novembre, per Oriol Mas.
La migració de la població rural cap a les zones urbanes està provocant arreu un abandonament de les zones naturals i de les activitats primàries. Aquest fet es nota amb especial força a les Gavarres, on durant l’últim mig segle la superfície de bosc s’ha incrementat i ara ja ocupa un 91% dels terrenys del massís. Segons un estudi de la UB, que ha comparat la coberta del sòl agafant cartografia del 1956 i del 2003, la superfície forestal ha passat del 87% al 91%. La gran diferència, però, és que ha disminuït de manera molt important el bosc obert, el que treballava la pagesia, a favor de bosc dens, sense explotar, i que és el que origina més risc d’incendis. A més, els terrenys destinats a conreus també s’han reduït a la meitat en aquests gairebé 50 anys.
L’estudi agafa com a base la cartografia que els americans van fer de les comarques gironines el 1956, amb objectius bàsicament estratègics militars, i mapes del 2003. En la comparativa es poden comprovar els efectes de la despoblació del massís, per exemple a l’entorn dels masos, que en el 1956 es veu que disposen d’un seguit de conreus i prats al seu voltant que ara, en la major part, han desaparegut. Tot i que la superfície boscosa s’ha incrementat només en 3 punts –del 88% al 91% de la superfície del massís–, la gran diferència està en la progressió del bosc dens, que ha passat de 21.000 a 24.500 hectàrees, que equivalen a un 73% i un 85% respectivament del massís. Aquest model de bosc majoritàriament no s’explota, i genera un sotabosc que el fa especialment vulnerable als incendis forestals. En canvi, el bosc obert –el menys dens i més treballat, que es destina en bona part a les pastures– ha passat de 4.000 a 1.000 hectàrees, o sigui, d’un 13,7% a un 3,5% de la superfície total. Els camps de conreu s’han reduït a gairebé la meitat en aquest període –de 2500 a 1.400 hectàrees–, mentre que els prats mantenen una presència similar, al voltant de les mil hectàrees.
Nous espais oberts
Un dels projectes que ara hi ha sobre la taula, arran del pla de prevenció d’incendis del massís, és precisament recuperar espais oberts que han quedat ocupats total o parcialment pel bosc. Melcior Soler, de la Federació d’ADF de les Gavarres, ha explicat que han fet servir la cartografia antiga per identificar els espais, i que l’objectiu és recuperar-los en un termini de 5 anys, i que alhora es puguin treballar. Un dels motius és disposar així de zones de seguretat per als bombers, on es puguin refugiar en cas d’incendi. De fet, aquest any ja s’han fet proves pilot a llocs com Romanyà o Fitor.
El president del Consorci de les Gavarres, Josep Espadalé, va afirmar ahir que aquestes dades «demostren els efectes de la desocupació de les Gavarres», i va destacar les accions del Consorci per recuperar espais oberts: «l’objectiu ideal, però, seria que hi vingués més gent a viure», va dir.
Pagesos i ecologistes
Les batusses habituals entre els pagesos i els ecologistes, per la manera de gestionar el territori, van passant mica en mica a la història. De fet, els dos sectors cada vegada tenen més punts en comú, evolucionen junts i «estan condemnats a entendre’s», com explicava ahir el naturalista Jordi Sargatal, antic director del parc natural dels Aiguamolls i de la Fundació Territori i Paisatge. La jornada Convivència entre les activitats primàries del territori i els espais naturals, que es va fer ahir a la UdG, va servir per reafirmar cada vegada més aquest camí. La modernització dels últims anys del sector primari –utilitzant productes menys contaminants, treballant cada cop més amb criteris de sostenibilitat– i la valorització que els ecologistes fan dels espais agraris, les pastures i la silvicultura –que acaba sent la protecció més efectiva del territori, i la que origina més biodiversitat– estan convergint en la defensa d’uns interessos compartits: que hi hagi facilitats per continuar treballant al món rural i que se n’aturi la despoblació. En la jornada, va tornar a sortir el tema cada vegada més recurrent de compensar els pagesos per la seva funció de preservadors del medi i el paisatge, ara que les collites, la carn o la fusta moltes vegades no són suficients per viure. La Fundació del Món Rural, organitzadora de l’acte, va presentar l’estudi Parc endins, a través del qual ha analitzat la percepció que té el món rural dels espais protegits. Marc Costa, de la fundació, ho va explicar ben clar quan va dir que «el pagès no vol ser part d’un pessebre vivent», en referència a la percepció de museu a l’aire lliure que es té de molts d’aquests espais, però valoren positivament la protecció del territori si els permet continuar amb l’activitat. A més, cada vegada es treu més profit de la unió, amb denominacions d’origen, turisme… Com es conclou en l’estudi, és «imprescindible l’activitat agrària i forestal per a la conservació dels espais».
Think like a mountain 