El riu Ter

Publicat al Butlletí nº8, abril-juny 2009, del Projecte SELWA.

El riu Ter neix a uns 2.400 metres d’altitud, concretament a Ulldeter, un antic circ glacial delimitat per cims que atenyen prop de 3.000 metres, com el Bastiments, el Gra de Fajol o el Pic de la Dona. Desprès de néixer al Ripollès, el Ter drena territoris d’Osona, la Selva i el Gironès, fins a desembocar a la mar Mediterrània, al Baix Empordà.

El recorregut total del riu és de 208 quilòmetres i té una conca de drenatge de prop de 3.010 quilòmetres. Tot i néixer als Pirineus, el riu Ter rep una forta influència de les rieres de les planes del curs mitjà i baix, fent que es comporti com un riu de règim intermedi, amb crescudes a la primavera i a la tardor.

Des de la perspectiva de la dinàmica fluvial, el riu Ter dibuixa un perfil longitudinal en forma còncava, el que significa que és un riu madur, evolucionat i on en bona part del seu curs predominen els processos de sedimentació per sobre dels d’erosió.

En els últims anys s’ha observat una forta reducció dels cabals circulants del riu Ter, que ha coincidit amb un descens dels nivells d’aigua subterrània, tot relacionat amb l’augment en els consums d’aigua.

En relació als principals aprofitaments del riu, destaquen:

– Múltiples punts amb aprofitaments hidràulics i derivacions de cabal, on destaquen les derivacions que tenen lloc als embassaments de Sau, Susqueda i el Pasteral, per abastar importants àrees de població.

– i els aprofitaments hidroelèctrics i industrials, que són els principals usos del Ter, especialment els trams més alts entre el Ripollès i l’embassament de Sau, malgrat que a la Selva cauen en un segon terme.

Més concretament a la comarca de la Selva, cal destacar que pràcticament la meitat de la comarca forma part de la conca del Ter i com aquest riu ha determinat històricament l’economia de la zona. Durant el seu tram selvatà, destaquen els aprofitaments que es feien a les colònies tèxtils de la Burès i de Bonmatí, que mitjançant la conducció d’aigua del Ter en canals fins a saltants d’aigua, s’obtenia l’energia necessària per a fer funcionar aquestes indústries. Actualment, estan en desús, tot i que han esdevingut un important patrimoni cultural de la zona.

Les principals problemàtiques d’actualitat sobre el riu Ter es deriven dels aprofitaments que se’n fa, però en destaca el fet que desprès dels embassaments del Pasteral, el cabal del riu es troba plenament regulat i ha patit, des del 1967, un transvassament considerable de les seves aigües a l’àrea de barcelona, Girona i part de la Costa Brava.
La imminent dessalinitzadora del Prat de Llobregat possiblement impliqui una disminució de la captació d’aigua per a l’àrea de Barcelona, el que significaria alleugerir la pressió sobre els cabals del riu.

Pel que fa a la qualitat de l’aigua de les aigües del Ter, estudis i informes recents de l’estat ecològic de la conca mostren que, durant els darrers anys, s’ha produït una millora substancial de la qualitat química i biològica de les aigües que discorren pel Ter.

Més informació a Observatori del Ter (observatoridelter.blogspot.com), Consorci Alba-Ter (www.albater.org), Projecte Rius (www.projecterius.org) i Agència Catalana de l’Aigua (aca-web.gencat.cat).