Dos punts de vista impossibles de conciliar

Article publicat a l’edició digital del diari Ara el 10 de gener, per M.M.M.

Soledad de Juan DIRECTORA DE LA FUNDACIÓ ANTAMA

“ És una millora més que es fa a una planta i cal aprofitar-la, com el reg o la maquinària ”

La fundació Antama defensa sense ambigüitat els cultius transgènics com a símbol dels avenços científics i la modernitat. Argumenta que no només milloraran la productivitat dels conreus, sinó que també poden ser més respectuosos amb el medi ambient perquè en un futur no requeriran tants recursos escassos, com per exemple l’aigua.

“Europa hauria de ser conseqüent i tenir un criteri absolutament científic”, diu la directora de la fundació, Soledad de Juan. De fet, critica que la UE es deixi pressionar per “barbaritats i falsedats” que van en contra dels criteris fixats pels panells d’experts, un fet que provoca la pèrdua de competitivitat dels agricultors comunitaris, afegeix.

Antama, que també actua com a lobi d’empreses com Monsanto, equipara els transgènics amb altres avenços històrics com els sistemes de reg, els fertilitzants o la maquinària per treballar els camps. A més a més, pensant en els escenaris futurs, diu que només l’ús decidit de transgènics permetrà fer front a les sequeres i a les plagues. “La batalla no està perduda perquè tot i que existeix una percepció social negativa, el sistema de seguretat alimentària és molt bo i ningú desconfia dels aliments que troba al supermercat”, diu De Juan. Aquesta confiança en els organismes reguladors arriba també fins al salmó autoritzat als EUA. “Si compleix amb tots els criteris per a la salut i el medi ambient, no hi veig cap problema”, apunta. La biotecnologia és la tecnologia del segle XXI i ja fa dues dècades que demostra la seva validesa.

NO

José Ramón Olarieta PORTAVEU DE SOM LO QUE SEMBREM

“No solucionen cap problema de la humanitat, tampoc la fam, i no són segurs al 100%”

Som lo que Sembrem va sorgir el 2008 per dur al Parlament una ILP que prohibís el conreu de transgènics a Catalunya, un fet que no va prosperar malgrat les 106.000 signatures presentades. “No entrem en els experiments en laboratori o en la producció de medicines. La nostra oposició és als cultius”, explica José Ramón Olarieta, professor de la Universitat de Lleida i membre de l’entitat. Les seves crítiques van dirigides especialment als suposats efectes adversos que els transgènics poden provocar sobre la salut i el medi ambient, sobretot pels efectes desconeguts que podrien tenir els encreuaments amb altres espècies. Els científics ho neguen, però la seguretat total no existeix, argumenta Som lo que Sembrem.

Olarieta també carrega contra la “demagògia” que representa defensar els transgènics argumentant que acabaran amb la fam mundial, perquè això ja podria fer-se a hores d’ara si n’hi hagués una voluntat real. En realitat -creu- els organismes modificats genèticament només agreugen els excessos dels models productius imperants i dupliquen l’agressió contra el medi. Posa l’exemple dels salmons d’AquaBounty, perquè tot i que creixin en menys temps ho faran a còpia de consumir més menjar i provocaran més impactes negatius. Tot això només per enriquir i alimentar una minoria del planeta.

A més a més, la negociació del TTIP entre Europa i els EUA ha encès totes les alarmes, perquè podria esdevenir la via d’entrada definitiva d’aquests productes a la UE, la regió del món més refractària al seu conreu i la que fa les anàlisis de seguretat més completes.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s