El desglaç de l’Àrtic d’aquest any, el quart més gran de les últimes dècades

Article publicat a l’edició digital del diari El Periódico el 15 de setembre, per Antonio Madridejos.

El desglaç estival de la banquisa boreal, la capa de gel flotant que cobreix l’oceà Àrtic, ha sigut aquest any el quart més intens des del 1981, quan van començar els mesuraments satel·litaris, segons ha informat la NASA i l’NSIDC (Centre Nacional de Dades sobre Gel i Neu dels EUA).

El mínim es va aconseguir l’11 de setembre passat amb una superfície coberta pel gel de només 4,41 milions de quilòmetres quadrats, 1,81 milions menys que la mitjana dels últims 40 anys. La NASA no descarta que el mínim encara pugui ser lleugerament pitjor, si canviessin els vents de manera acusada i sobtada, però ho considera poc factible perquè el gel ja està començant a recuperar-se.

En un cicle anual, la banquisa creix a l’hivern i es contrau a l’estiu fins a arribar a un mínim que normalment passa a mitjans de setembre. L’extensió mínima anual no sempre és la mateixa, lògicament, però el que queda clar és que durant les dues últimes dècades, sense excepció, s’ha reduït molt notablement a causa de les temperatures anormalment altes que està patint l’Àrtic.

Els 10 pitjors anys se situen entre els últims 11 anys. Els pitjors de la sèrie són, per ordre, el 2012, el 2007 i el 201l.

Variacions interanuals

Les variacions interanuals poden estar molt vinculades a fenòmens meteorològics locals, recorda la NASA, però ara no ha sigut el cas. “Aquest any és el quart més baix, i encara no hem vist cap fenomen meteorològic important o patró de clima persistent a l’Àrtic que hagi ajudat a impulsar el desglaç”, diu Walt Meier, científic del Centre Goddard de la NASA (GISS). “L’estiu ha sigut una mica més càlid que l’any anterior en algunes àrees, però més fred en altres”. El rècord de la història recent assolit el 2012, per exemple, es va veure afavorit per “un poderós cicló d’agost que va fracturar la capa de gel i va accelerar el declivi”.

Gel multianual

Quan tornin l’hivern i les temperatures sota zero, la banquisa es recuperarà fins a arribar als valors habituals. El problema, com diu Maier, és que la capa de gel hivernal és cada vegada més fina i menys resistent. Tècnicament, el gel multianual és cada vegada menor. I quan arriba la calor de l’estiu es fractura i es fon amb una facilitat sorprenent.

“Probablement, el gel més gruixut seguirà disminuint”, insisteix Joey Comiso, investigador del GISS. “Hi pot haver algunes recuperacions durant uns anys, sobretot quan l’hivern és inusualment fred, però s’espera que segueixi baixant perquè la temperatura de la superfície a la regió segueix augmentant”.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s