10 visions contraposades del canal que canviarà el paisatge de Lleida

Article publicat a l’edició digital del diari Ara del passat dissabte 2 de maig, per Mario Martín.

Trobar un terme mitjà és gairebé impossible. Segons l’interlocutor que parli, la del canal Segarra-Garrigues és una història d’èxit que servirà per crear riquesa i representarà l’impuls definitiu per a un territori marginat pels poders centrals, en què els agricultors ploraran d’alegria quan vegin arribar l’aigua a les seves finques, o bé és una història condemnada al fracàs, plena d’irregularitats i de comportaments mafiosos que s’ha fet d’esquena als habitants que se n’haurien de veure beneficiats, i en què, a més a més, el canvi climàtic no permet assegurar la disponibilitat d’aigua.

Des de l’ARA hem intentat contraposar els dos arguments, donant veu a tots els que en algun moment o altre han parlat sobre el canal. Potser es troben a faltar opinions, com la dels promotors delManifest de Vallbona i Compromís per Lleida, que l’any 2004 van aconseguir aglutinar tots els actors econòmics i socials sota la petició d’un canal que servís per desenvolupar el territori i que, a hores d’ara, lamenten els 10 anys perduts en la construcció d’una infraestructura verdaderament integradora. Sigui com sigui, les següents 10 veus segur que han d’aparèixer en qualsevol reportatge sobre la història del Segarra-Garrigues.

JORDI SALA

“El canal podria alimentar un milió de persones”

El director general de Desenvolupament Rural del Govern, Jordi Sala, assegura que quan estigui a ple rendiment el Segarra-Garrigues produirà menjar per a un milió de persones i permetrà crear 12.000 llocs de treball directes. Sala explica el “mosaic” territorial del canal, dividit en 13 sectors i més subsectors que tenen assignades diferents quantitats d’aigua -fins a un màxim de 6.500 metres cúbics per hectàrea i any-, en funció de si hi haurà conreus plenament de regadiu o l’aigua només farà de suport puntual.

Sala defensa iniciatives d’èxit del departament d’Agricultura per promoure conreus com el festuc i la poma de muntanya, i assegura que són fruit d’aquesta “transformació històrica”. Sala justifica la lentitud del projecte dient que el canal d’Urgell va trigar mig segle a estar enllestit i diu que des del 2011 s’han posat les bases per canviar la mentalitat dels regants i aconseguir que participin del canal. Admet que hi pot haver errors, que es podria regar més superfície de la que s’està regant i fins i tot que els pagesos han d’assumir riscos, però equipara la situació actual amb l’arribada de la llum. Rememora que, llavors, la gent només posava una bombeta a casa perquè pensaven que tot plegat seria una estafa per prendre’ls els diners. “Al cap d’uns anys tothom tenia televisió i nevera. Això és el Segarra-Garrigues i això és el que està passant”, conclou.

CRISTINA SÁNCHEZ

“Hem intentat minimitzar l’impacte sobre les aus”

SEO/BirdLife va ser l’ONG que va denunciar davant Brussel·les el projecte del canal, l’any 2002, perquè no assegurava la protecció de les últimes poblacions d’aus estepàries a Catalunya. Cristina Sánchez, que ha fet d’interlocutora amb el Govern per comprovar que la sentència europea es complia, lamenta la duració del procés i que no va ser fins al 2009, quan Europa va amenaçar amb sancions, que finalment va haver-hi les modificacions pertinents.

“Les zones de protecció s’han declarat on hi ha les millors poblacions d’ocells” i s’ha fet només per motius científics, no polítics, assegura. El sisó, la ganga, la terrerola, la calàndria i el torlit, entre d’altres, tenen ara una oportunitat en l’últim espai semidesèrtic que queda al país, massa tard per a l’extingida alosa becuda. Sánchez està moderament satisfeta, perquè s’ha minimitzat l’impacte del canal: “Tots hi hem perdut i tots hi hem guanyat”, afegeix recordant la postura dels pagesos, crítics amb l’exclusió del regadiu en alguns punts del canal.

ANTONI BORRÀS

“La recuperació de la inversió no està garantida”

El responsable de regadius del principal sindicat agrari català, Antoni Borràs, xifra en 16.000 els agricultors que treballen a la zona per on passarà el canal. La seva explicació pel baix nombre de pagesos que s’han afegit de moment als tres primers sectors rau en el fet que de cap manera està garantida la recuperació de la inversió. “El preu del producte final no cobreix els costos”, afegeix, malgrat que la gent sap que l’aigua és una forma d’assegurar-se la collita. Valora els projectes per provar nous conreus, però destaca que moltes vegades són viables només en petites finques de poques hectàrees. Borràs lamenta també l’excessiu proteccionisme mediambiental i demana més veu i més suport de les administracions per fer que el canal serveixi per posar en marxa una verdadera agroindústria.

JOAN LLUÍS QUER

“El canal serà una història d’èxit, n’estic convençut”

El responsable d’Infraestructures evita concretar quant costarà finalment la xarxa de reg secundari, o quants milions de deute ha generat l’obra. El batibull de xifres és considerable, perquè l’empresa pública Regsega es va desmantellar i ha calgut redefinir el deute originari mitjançant diferents operacions bancàries. Assegura que amb el canvi decretat el 2011 perquè sigui la Generalitat qui pressuposti les obres que es fan cada any, i no la concessionària, el canal ha esdevingut viable. Esgrimeix que, sense fer gaire més, des de llavors s’ha multiplicat per vuit la superfície regada.

Quer nega amb rotunditat que la viabilitat del canal passi per dur aigua a Barcelona -és incompatible amb com ha sigut dissenyat, afegeix-, i precisa que hi ha molts inversors interessats a donar crèdit per fer concentracions parcel·làries i introduir regadius. Sobre el fet que l’exconseller d’Agricultura sigui ara el president de l’empresa concessionària subratlla que “no hi ha cap il·legalitat”, i defensa la seva feina perquè coneix bé el territori i ha sigut molt útil per promoure les virtuts del canal entre els pagesos. Està “encantat” amb la visita que farà al juny al Parlament, perquè “no hi ha res a amagar” i es mostra convençut que el Segarra-Garrigues serà “una història d’èxit”.

MANOLO TOMÀS

“És un transvasament del Segre a Barcelona”

La Plataforma en Defensa de l’Ebre va denunciar davant la fiscalia, sense èxit, que el canal servirà per portar aigua a Barcelona i, de retruc, disminuir les aportacions a l’Ebre. Encara insisteix en aquesta idea i lamenta que el Delta deixarà de rebre uns recursos que necessita per subsistir. També Quim Pérez, de la plataforma Aigua és Vida, critica una obra que veu “inviable” des del punt de vista social, econòmic i ambiental. Diu que aquesta inversió seria més eficient per modernitzar regadius, critica les “portes giratòries” i vaticina que l’encariment de l’obra serà inassumible. “No podem continuar amb aquesta fugida endavant”, conclou.

MIQUEL GALVARRIATO

“Hem invertit el mateix que estava previst”

El director general d’ASG, l’UTE creada el 2003 que va guanyar el concurs públic per executar i explotar l’obra, a canvi de part del preu que paguen els agricultors per l’aigua, assegura que l’únic problema ha sigut la crisi. És per això que tot s’ha endarrerit, però pròximament podrien entrar en servei 3.000 hectàrees més, assegura.

“ASG no és la responsable de la generació de cap sobrecost”, respon quan se li pregunta pel volum d’obres que es va fer, molt per sobre dels diners que transferia la Generalitat anualment, i fins i tot assegura que les factures demostren que els projectes executats per ells es van liquidar per sota del pressupost inicial. Concedeix que la viabilitat del canal dependrà de l’adhesió dels pagesos, però la redefinició respecte al projecte inicial fa “impossible” saber fins quan tindran la concessió, ja que està pactat que serà durant 30 anys un cop s’acabin del tot les obres. Sobre el nomenament de l’exconseller com a president, insisteix que “no hi ha cap il·legalitat” i que Josep Grau és un president sense funció executiva que només té un paper de relació amb el territori per promocionar els regadius.

ARNAU QUERALT

“Fa més d’un any que treballem en un informe”

El Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible (CADS), òrgan assessor del Govern, fa més d’un any que prepara un informe sobre el canal. Arnau Queralt assegura que estarà enllestit al juny i que es presentarà al Parlament quan es faci el debat monogràfic. Un esborrany de l’informe, filtrat l’estiu del 2014, qüestionava la rendibilitat del projecte i obria la porta a buscar altres usos per a l’aigua, un punt que va posar sobre la taula altre cop el polèmic transvasament a Barcelona.

GOVERN ESPANYOL

“Hem executat el 87,5% del canal principal”

L’Estat presumeix en aquesta qüestió d’haver fet els deures. Era l’encarregat de fer el canal principal i ja se n’ha construït el 87,5%. “La inversió fins ara ha sigut de 389 milions dels 444,5 previstos”, diuen des del ministeri. Només s’admet un petit encariment en la presa de l’Albagés, al final del canal, que s’atribueix a característiques geològiques del terreny imprevistes. L’any 2012 el llavors ministre Miguel Arias Cañete va amenaçar que portaria el Govern als tribunals pels impagaments. “El problema es va resoldre perquè la Generalitat va procedir al pagament de les quantitats pendents a través del fons de liquiditat autonòmica”, s’argumenta des del ministeri. A més a més, asseguren que l’aigua està garantida i que si els pagesos no s’hi incorporen al ritme desitjat és una qüestió que només implica el Govern. “Al ministeri només li correspon fer les infraestructures principals”, conclouen.

SARA VILÀ

“És evident que hi ha una desviació pressupostària”

ICV-EUiA va presentar una moció al febrer al Parlament, aprovada per tots els grups, per celebrar un debat monogràfic sobre el Segarra-Garrigues al juny. “No ens quadren els números”, diu la diputada per Lleida, Sara Vilà, que critica el sobrecost i les suposades portes giratòries: “Són immorals, però no són delicte”, reconeix. El partit també va portar a la fiscalia la contractació del canal per un “possible frau”, una denúncia que encara s’està estudiant.

EMMA BALSEIRO

Un altre informe que ha aixecat polseguera

Un informe de la Sindicatura de Comptes presentat al gener, firmat per la síndica Emma Balseiro i que fiscalitzava els exercicis 2010 i 2011 de l’empresa pública Regsega -creada per impulsar el canal-, apuntava a determinades irregularitats en la contractació d’algunes obres, relatives sobretot a la comptabilització. La Sindicatura, que ha declinat fer declaracions més extenses, posava el focus sobretot en la necessitat de conciliar el ritme de l’obra i la seva planificació amb els requeriments ambientals d’Europa, i demanava també fixar el límit d’endeutament adequat. Les recomanacions, a la pràctica, van ser assumides en gran mesura a partir de la reformulació del 2011.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s