La contaminació per agricultura i indústria, principal problema de l’aigua

Nota publicada a l’edició digital del diari La Vanguardia del passat 26 de desembre, per EFE.

La contaminació difusa per l’activitat agrícola i els abocaments històrics industrials es van mantenir com els principals problemes en la qualitat de l’aigua en la conca Hidrogràfica de l’Ebre l’any 2013, segons l’últim informe de Control de l’Estat de les Masses d’Aigua (CEMAS). Aquest document recull els resultats de les xarxes de control de què disposa la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE) en aigües superficials (rius, embassaments i llacs), en aigües subterrànies i en zones d’especial protecció de la conca per verificar el grau de compliment de les exigències de la Directiva Marc de l’Aigua i les Normes de Qualitat Ambiental.

Amb les dades recollides en 701 masses superficials i 105 subterrànies el 2013 es comprova una lleugera millora respecte als nivells dels dos anys anteriors que s’havien vist afectats per una intensa sequera que va condicionar l’estat ecològic i químic d’alguns trams de riu, embassaments i llacs. L’augment de cabals circulants el 2013 va millorar la capacitat de dilució, el que va contribuir a disminuir en part la pressió dels abocaments existents en la conca, informen fonts de la CHE en una nota de premsa. Entre els aspectes positius destaquen els bons resultats de les xarxes de control específic que manté la CHE per al seguiment de la qualitat de les aigües i on s’inclouen les masses d’aigua superficial destinades posteriorment a proveïment de poblacions que superen els 500 habitants. Es tracta de 128 punts, en els que també s’integren els trams d’especial protecció, com els d’interès piscícola, un total de 15 en tota la conca en els quals només s’ha produït un incompliment.

En l’àmbit de la qualitat de les aigües es manté el problema de la contaminació difusa procedent de l’agricultura, que es detecta en primer lloc a l’aigua subterrània i que després acaba afectant als rius, i entre els que destaquen l’Arba (Saragossa); Gállego i Alcanadre (Osca); Cinca (Osca) i Segre (Lleida). També la ramaderia intensiva i la inadequada gestió dels purins en zones amb saturació de granges generen problemes de qualitat, com passa en el riu Tastavins, en la conca del Mataranya.

La pressió per abocaments industrials es concentra en els grans nuclis de població de la conca i, a més de a les capitals de província, en Miranda de Ebro (Burgos), Salvatierra (Àlaba), Sangüesa (Navarra), Nájera i Lodosa (La Rioja), Tudela (Navarra), Sabiñánigo, Barbastre i Montsó (Osca) i Flix i Tortosa (Baix Ebre). Els abocaments industrials, que han deixat contaminats sediments fluvials, es detecten en el Gállego aigües avall de Sabiñánigo i en l’embassament de Flix (Ribera d’Ebre), als quals se suma també el cas de Montsó.

Els embassaments situats aigües avall de grans zones regables, de localitats vessants o zones industrials, estan veient frenada la millora de la seva qualitat, com és el cas de Mequinensa, Riba-roja d’Ebre, tots dos en l’Ebre i La Penya, en el riu Gállego.

Per evitar abocaments urbans directes al riu, principalment durant episodis de tempestes, s’ha vist la necessitat de construir xarxes separades de pluvials i residuals. Afeccions puntuals s’han detectat aigües avall de grans ciutats com Pamplona, Miranda de Ebro i Saragossa.

L’estat de les aigües subterrànies està condicionat principalment per la contaminació difusa i és la zona d’Urgell-Tàrrega (Urgell) la més problemàtica, encara que també estan afectats sectors del Canal Imperial, trams baixos del Segre i Gállego i Gallocanta. En les aigües subterrànies, les contaminacions d’origen industrial són menys extenses, encara que existeixen focus de pressió que afecten aqüífers en més d’un quilòmetre com el cas de Lantarón (Àlaba), Lodosa i Peralta (Navarra); Nájera (La Rioja); Sabiñánigo i Montsó (Osca); Oliana (Alt Urgell) i Flix (Ribera d’Ebre).

El 2013 s’han diagnosticat 359 masses fluvials de les 643 definides en la Demarcació de l’Ebre (55,8 %), amb un resultat de 113 masses fluvials (17,6% del total) que no han assolit el bon estat, 43 amb un estat ecològic moderat, 1 dolent i 18 deficient, i ascendeixen a 72 els incompliments per indicadors físic-químics, en punts reconeguts per una pressió més gran humana o per efecte de la contaminació difusa. Això no obstant, s’ha passat de 163 masses en bon estat a 246 masses el 2013.

En el cas de les aigües subterrànies s’han detectat 22 incompliments sobre l’estat químic de les 105 masses analitzades, totes elles zones amb una gran explotació agrícola i que es localitzen bàsicament en l’eix de l’Ebre i els al·luvials dels seus principals afluents.

Quant a les dades dels 35 embassaments estudiats, la majoria (63 %) presenten un estat eutròfic que compleix amb els objectius de la directiva i també un potencial ecològic màxim o bo (66 %). Des de 2007 gairebé cap embassament ha estat diagnosticat com eutròfic (Riba-roja, La Tranquera, Oliana) o hipereutròfic (Casp) i fins i tot a diversos se’ls podria eliminar de la declaració de zona sensible, ja que el seu estat tròfic és bo.

Dels cinquanta llacs amb mostres, set han obtingut la qualificació de bo i setze de moderat.
Dins de la campanya de detecció larval de musclo zebrat del 2013 s’han pres 525 mostres en set comunitats autònomes, amb vuit resultats positius (davant tretze de l’any anterior), tres en embassaments classificats en campanyes anteriors com afectats perquè s’han detectat larves. A més, en l’embassament de La Sotonera (Osca) s’ha confirmat la presència d’adults i s’ha classificat a efectes de navegació com “afectada”.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s