La vida a l’Antàrtida es regenera a passos de gegant

Nota publicada a l’edició digital del diari Ara d’avui dimarts 16 de juliol, per Monica L. Ferrado.

Un estudi català demostra la ràpida recuperació del fons marí

Entre el gener i el març del 2002 l’Antàrtida va viure un episodi sense precedents. Bona part de la plataforma de Larsen, una immensa placa de gel situada al mar de Wedell, es va trencar de manera dramàtica i es va arrossegar pel mar fins a desintegrar-se. En total, aquesta plataforma ha perdut uns 10.000 quilòmetres quadrats, dues vegades la superfície de les illes Balears. I, en aquest procés, els icebergs i les glaceres van devastar tot el fons marí. La magnitud del desastre és equivalent als danys d’un gran incendi, on el foc (en aquest cas, el col·lapse del gel) arrasa amb tota la vida que es troba al seu pas. No obstant, malgrat que l’Antàrtida és el lloc més inhòspit del planeta, els científics han descobert que la seva capacitat de regeneració no té precedents.

Investigadors de l’Institut de Ciències del Mar de Barcelona (ICM-CSIC) presenten aquests dies un estudi que mostra que, quatre anys després del desastre, una quarta part del fons marí havia tornat a recuperar els seus coralls, les gorgònies, les esponges, els crustacis i, en definitiva, el bosc i la fauna que hi vivia abans que passés tot això, explica Josep Maria Gili, investigador del ICM-CSIC i president del simposi internacional sobre biologia a l’Antàrtida de l’SCAR (l’organització que coordina la recerca internacional sobre el continent blanc), que fins divendres se celebra al CosmoCaixa.

Els científics es pregunten el perquè d’aquesta ràpida regeneració en un ecosistema que, malgrat que és tan hostil, allotja una gran biodiversitat. “De fet, és important conservar-lo perquè si hi hagués una gran extinció, per al planeta Terra seria la gran reserva de la biodiversitat”, afirma Gili. I no tan sols pels organismes vius que avui hi habiten. Al seu gel, com si fos un gran congelador, s’hi poden trobar llavors i altres organismes vius en estat latent que en altres condicions climàtiques podrien donar lloc a la vida.

Reconeguts però sense recursos

És el primer cop que se celebra a Barcelona un congrés antàrtic d’aquesta magnitud. I no és casual, ja que va ser des del CSIC a Catalunya, amb Josefina Castellví al capdavant, que es va impulsar la primera base científica a l’Antàrtida, la base Juan Carlos I, que ja té 15 anys.

A causa de la crisi, però, aquest any no hi ha posat els peus cap científic. De la mateixa manera que tampoc no ha sortit a la mar el vaixell oceanogràfic Hespérides, del govern espanyol i al servei dels científics.

De fet, els científics catalans han pogut fer la recerca sobre la capacitat de l’Antàrtida per recuperar-se dels desastres a bord d’un vaixell alemany. “Els científics amb projectes a l’Antàrtida busquen col·laboracions amb altres països, com Xile, l’Argentina i el Japó, perquè aquí no hi ha recursos”, explica Josep Maria Gili. I aconsegueixen embarcar-se. “És una mostra que el que fem compta amb el reconeixement internacional”, diu Gili.

Segons explica Jerónimo López, president de l’SCAR internacional, durant la pròxima missió a l’Antàrtida (cada any comença pels volts del mes de desembre, quan allà s’inicia la primavera, i dura fins al mes de març), tan sols un petit grup de científics aniran fins a la base Juan Carlos I amb l’únic objectiu de fer tasques de manteniment de l’instrumental que recull dades de manera automatitzada. Tampoc no està previst que el vaixell Hespérides surti del port.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s