La societat civil de Lleida recolza el Segarra Garrigues i rebutja qualsevol transvasament

Notícia publicada a l’edició digital del diari Segre d’avui dijous 4 d’abril, per J. Gabernet i demés.

Polítics, agricultors i sindicats defensen la viabilitat del canal després que Presidència hagi encarregat un estudi sobre el seu futur

Gairebé tots coincideixen que hi ha diversos usos possibles

La societat de Lleida va expressar ahir el seu total suport a la viabilitat i futur del Segarra-Garrigues per a tots els usos, però exclusivament i tret d’alguna excepció, només per a Lleida i descartant així qualsevol operació que suposi derivar aigua a Barcelona o altres zones de Catalunya (com així publica la revista digital Catalunyaplural. cat). Són les principals conclusions de les entrevistes fetes a representants institucionals, sindicats, regants i empresaris després que transcendís que el president de la Generalitat, Artur Mas, ha encarregat un informe sobre el futur del canal davant de la situació i la incertesa actual pel baix ritme d’adhesions dels regants i titulars de terres. L’estudi ha estat encomanat al Consell Assesor per al Desenvolupament Sostenible (CADS, organisme consultiu de Presidència) deu anys després de col·locar-se la primera pedra del canal.

En les últimes setmanes, els seus redactors han fet enquestes a polítics, regants, empresaris i sindicats del territori de Lleida. Tots els enquestats donen ple suport al canal i coincideixen que ha de servir per a usos de boca, agrícoles i ramaders i industrials, als quals es podrien afegir els turístics o esportius. Hi ha divisió d’opinions sobre si es convertirà en un regadiu latifundista i sobre el preu de l’aigua. I hi ha un consens majoritari a favor que l’aigua sigui exclusivament per a Lleida, encara que alguns entrevistats, com Joan Reñé, Justo Minguella o Jaume Sellés, defensen la possibilitat d’una transferència sota certes i diferents circumstàncies. En qualsevol cas, el fet és que en aquests moments només els titulars de 3.000 hectàrees s’han sumat al reg, quan n’hi ha 12.000 de preparades perquè l’aigua entri a les finques. S’ha d’assenyalar que el preu de l’aigua té dos barems: una quota fixa d’entre 85 i 110 euros per hectàrea i any i 0,096 euros per metre cúbic consumit. L’obra costa per als regants 1.500 euros/hectàrea en el reg de suport i 3.100 per al de dotació total. A això cal afegir-hi 3.000 euros més de costos per al condicionament de finques.

1. S’ha fet bé o no el procés del canal? Serà un rec latifundista?
2. Quins usos ha de tindre la nova infraestructura?
3. Què li semblen el cost de l’obra per al regant i el preude l’aigua?
4. Creu que l’aigua anirà a Barcelona? Li semblaria bé si fos així?

Joan Reñé
PRESIDENT DE LA DIPUTACIÓ
«El reg es va fer malament durant el tripartit»

1. La implantació del canal podria haver sigut millor. Durant el tripartit es va fer malament. L’agricultura està canviant i cada vegada hi ha més empreses que hi estan interessades.
2. Ha de ser per a ús agrícola, i també per a l’aigua de boca i la indústria per millorar l’economia de Lleida.
3. Si els agricultors no s’hi adhereixen és que hi ha algun problema. Caldria trobar una fórmula oberta.
4. Lleida ha de cobrir les seues necessitats i si hi ha excedent d’aigua se’n pot obtindre diners i, d’aquesta forma, fer més econòmic el canal.

Àngel Ros
ALCALDE I LÍDER DEL PSC DE LLEIDA
«Si sobra aigua, que les empreses vinguin aquí»

1. És important que estigui fet i que segueixin les obres. La indústria agroalimentària està cada vegada més interessada a adquirir parcel·les.
2. Els usos bàsics han de ser per al regadiu, i lògicament, per a la indústria agroalimentària i per garantir l’aigua de boca.
3. El preu no és competitiu i això ha fet que molts regants no s’hagin adherit al reg. Per a mi són excessives les ZEPA perquè no es va negociar amb la UE.
4. La prioritat és Lleida i si sobra aigua que les empreses vinguin aquí.

Albert Batalla
DIPUTAT DE CiU AL PARLAMENT
«El procés s’hauria pogut fer millor»

1. El procés s’hauria pogut fer millor i amb més ordre. I el canal necessita primer assentar la gent al territori.
2. El canal ha de servir per a reg i, evidentment, per a aigua de boca i usos industrials. Així mateix, també són plantejables usos turístics i esportius.
3. Els costos són els que són i caldria veure com s’afronten entre Administració i regants. El que està clar és que el Govern ha fet un esforç important.
4. Cal assegurar l’aigua que necessiti Lleida. Ja veurem si hi ha excedents.

Albert Donés
DIPUTAT D’ERC PER LLEIDA
«Ara surt més barat que el Garrigues Sud»

1. S’hauria pogut fer millor, però s’ha anat fent i això és el més important. Espero que no acabi en latifundis, ja que significaria la desaparició de pobles.
2. És per regar i els altres usos no poden condicionar el reg. S’han d’aplicar quan l’ús agrícola estigui assegurat.
3. Pot ser car en plena dotació, però per exemple en el reg de suport de l’Albagés el preu de l’aigua que es planteja és inferior que el del Garrigues Sud.
4. Els excedents d’aigua han de ser primer per a Lleida.

Dolors López
DIPUTADA DEL PP PER LLEIDA
«S’ha d’evitar que l’aigua vagi a Barcelona»

1. Si el 60% del que havia de ser zona regable és ZEPA, és que alguna cosa s’ha fet malament. Espero que el canal no acabi sent latifundista, no és la seua finalitat.
2. El reg és la seua finalitat bàsica. La resta ha d’anar condicionada al reg, que és necessari per al desenvolupament de l’agricultura.
3. El cost per a l’agricultor és molt car i hi ha qui es planteja no sumar-se al reg. Cal eliminar la tarifa plana i que el cost vagi en funció del consum.
4. Ens oposem frontalment que l’aigua vagi a Barcelona, aquí no en sobra.

Sara Vilà
DIPUTADA D’ICV PER LLEIDA
«Hi havia normes de la UE que no es van complir»

1. No es va fer bé des del principi, es va incomplir la normativa ambiental europea i després van arribar les denúncies. Tal com s’està gestionant ara, sí que podria acabar sent un canal de latifundis.
2. El més important és regar, amb indústria agroalimentària repartida al territori. És compatible amb el proveïment de boca on falti.
3. Hi ha un enorme sobrecost d’obres i els preus de l’aigua són elevats.
4. Desgraciadament, és una cosa que pot passar. Haurien de vindre a Lleida en lloc de portar ¡ nosaltres l’aigua.

Jaume Sellés
SECRETARI GENERAL CCOO LLEIDA
«S’ha fet molt malament, és una rèplica de l’Urgell»

1. Fins ara s’ha fet molt malament perquè és una rèplica del canal d’Urgell en ple segle XXI. No sé si s’arribarà a regar amb aquestes condicions.
2. No només ha de tindre un ús per a l’agricultura, però sí principalment. Usos agrícoles encarats a transformar. A més d’usos de boca, industrials o turístics.
3. En virtut del que diuen els regants suposo que és car.
4. No ho sé i si hi ha una necessitat com el 2007 és natural que es faci. Tal com ho va plantejar el Compromís per Lleida podria ser un negoci.

Josep Maria Jové
PRESIDENT CANAL
«Necessitarem 15 anys per a una bona adhesió»

1. El canal s’ha fet bé i els resultats són òptims. Necessitarem entre 15 o 20 anys per a una gran adhesió. L’agricultura està canviant i hi hamés empreses al sector.
2. Els usos principals han de ser el de boca, reg i indústria. No obstant, també hi caben usos lúdics a l’Albagés i Rialp.
3. El preu establert per a l’aigua està bé. Hem de pensar que és un canal diferent, perquè bomba aigua a finques ubicades a 400 metres.
4. Crec que finalment no i no trobaria bé que es transvasés.

Justo Minguella
CANDIDAT ALTERNATIU A PRESDIENT
«Garantir l’ús de boca, sigui on sigui»

1. Si parlem concretament de l’obra, doncs s’ha fet correctament. Hi cabrien latifundis però primer cal assentar els actuals agricultors al territori.
2. Usos?Tots els que hi càpiguen. Subministrament de boca, agrícola i ramader, industrial, oci i esportiu.
3. El preu de l’aigua no pot ser barat. Cada regant ha de pagar en funció dels costos d’entrada a la seua finca.
4. Primer el consum d’aigua, sigui per on sigui. Després diferenciar molt bé els usos ramaders dels industrials.

Antoni Borràs
RESPONSABLE REGS UP
«Hauria de servir per a l’equilibri territorial»

1. A l’hora de posar el reg en pràctica no s’ha fet bé. Sóc optimista i no deixarem que es converteixi en una zona latifundista.
2. Hauria de tindre un ús de reequilibri territorial, entenent usos industrials, agrícoles i d’aigua de boca.
3. Puc entendre el preu de l’aigua, però no els costos d’inversió inicials, com l’adhesió i les instal·lacions.
4. No, l’aigua no anirà a Barcelona. Si els en cal i en necessiten els en portarem embotellada perquè seria el nostre mercat.

Joan CarlesMassot
PRESIDENT TERRITORIAL DE JARC
«Es pot optimitzar a la llarga»

1. Hi ha un bon plantejament perquè suposa una infraestructura que subministra zones de regadiu. No hi ha un plantejament latifundista.
2. Hauria de tindre una funció agrícola per a cultius adaptats a la zona.
3. Entenc els costos energètics però s’ha de tindre en compte que es pot optimitzar a la llarga.
4. Ho desconec, però crec que no. Si sobrés aigua, no tanco la porta que això sigui possible. Però és clar que en aquests moments la prioritat són els regants de la zona.

Núria Solé
SECRETÀRIA GENERAL UGT LLEIDA
«Si ara cal fer-ne un estudi, alguna cosa ha fallat»

1. Si es va col·locar la primera pedra fa deu anys i ara cal fer-ne un estudi és que alguna cosa ha fallat. Hauria de regar el que està previst.
2. Usos agrícoles, de proveïment de boca, industrials i també contemplar els turístics.
3. No ho sé. Crec que els agricultors el troben excessiu. És important que es busqui l’equilibri.
4. Podria ser. D’entrada cal garantir el compromís amb el territori de Lleida i, si sobra aigua, descartar la possibilitat d’encarar-lo cap a altres usos.

Pere Roqué
PRESIDENT ASAJA LLEIDA
«Hi ha un error en un estudi ambiental»

1. L’inici és bo. Però hi ha un error en un estudi ambiental que, al final, elimina hectàrees de reg. No es convertirà en latifundista.
2. Tots els usos agroalimentaris que calgui. No hauria de tindre usos industrials i turístics, ja que dependrà dels interessos del turisme.
3. Serà car o barat en funció del preu del producte. No ho sé perquè la variabilitat del preu de l’aigua per producte no està clara.
4. No. L’aigua la necessitem per a Lleida i no n’han de fer res a Barcelona.

Rosa Maria Mora
PRESIDENTA DEL CONSELL DE L’URGELL
«Qualsevol quota és pesada per a qui la paga»

1. Una obra tan transcendental és difícil de gestionar però cal pensar que s’ha fet intentant optimitzar recursos. Hi tinc plena confiança.
2. L’aigua crea riquesa, ho ha mostrat el canal d’Urgell si ho comparem amb territoris de secà.Obre les portes a cultius i també a la indústria o a l’ús que sigui.
3. Qualsevol quota a pagar és pesada per a qui la paga. Però cal tindre la garantia que els cultius seran viables.
4. L’aigua ha de ser per al territori de Lleida i dubto molt que ens en sobri.

Adrià Marquilles
PRESIDENT CONSELL DE LA SEGARRA
«L’aigua ha de tindre un preu assumible»

1. Confio que serà un regadiu correcte. Hem de pensar en el territori i escoltar més la seua veu. Jo penso que s’ha escoltat poc els agricultors.
2. Ha de servir per a tot. Per a l’ús agrícola però també per l’industrial i l’aigua de boca.
3. El preu és ara massa car. L’aigua ha de tindre un preu assumible perquè el regant no quedi afectat per tota la vida.
4. Jo vull que l’aigua vagi on sigui necessària, és a dir, per a tothom, però primer és Lleida.

Joan Simó
PRESIDENT CAMBRA DE COMERÇ LLEIDA
«Si Barcelona vol aigua, que ens la pagui»

1. Suposo que les coses s’han fet de forma normal. Pel que fa als latifundis, hi estic en contra, però és una possibilitat.
2. La finalitat bàsica és regar, una cosa que en el futur ha de donar pas al desenvolupament de la indústria agroalimentària.
3. S’ha de pagar a molt llarg termini; no pot ser que els preus facin que els agricultors no se sumin al reg.
4. No m’hi oposo, sempre que la paguin, i no barata. D’aquesta manera, podríem reinvertir en el territori i reduir el cost sobre els agricultors.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s