El canvi climàtic no és el principal culpable dels conflictes relacionats amb l’aigua al Mediterrani

Article publicat el passat 19 de desembre de 2012 al blog del CREAF.

En la majoria de les situacions estudiades al projecte internacional CLICO, els conflictes relacionats amb l’aigua tenen més a veure amb factors polítics, econòmics i socials que amb les pressions del clima. El CREAF ha liderat el cas d’estudi a la Reserva de la Biosfera Intercontinental de la Mediterrània. Els seus resultats apunten que, en aquesta regió, el canvi climàtic comporta conseqüències físiques en la disponibilitat d’aigua en ambdós costats del cas d’estudi (Andalusia i Marroc), però que, de moment, el canvi climàtic en si mateix no comporta conseqüències socials.

El projecte internacional CLICO (Climate Change, Hydro Conflicts and Human security), liderat per l’ICTA, ha reunit a Nicòsia (Xipre), investigadors de 14 institucions per donar a conèixer els primers resultats del projecte. Els investigadors indiquen que el canvi climàtic juga per ara un paper secundari en l’origen i l’agreujament dels conflictes relacionats amb l’aigua i fa una crida a evitar discursos polítics que els vinculin directament sens considerar el paper d’altres factors de caire polític i socioeconòmic. Aquest projecte compta amb la participació del CREAF dins del consorci i ha treballat en diverses àrees del Mediterrani, Orient Mitjà i del Sahel.

Els efectes del canvi climàtic sobre l’aigua es preveu que s’intensifiquin en el Mediterrani i les seves regions veïnes en els pròxims anys. Aquest fet podria amenaçar encara més la seguretat de les poblacions, principalment les més vulnerables a les sequeres o inundacions. En aquest sentit, alguns polítics han alertat sobre els perills de les “guerres de l’aigua” i el canvi climàtic com a amenaces a la seguretat nacional. Tanmateix, els resultats del projecte CLICO indiquen que aquest discurs simplifica enormement una realitat més complexa i que els canvis relacionats amb el clima i els recursos hídrics són importants, però juguen només un rol secundari –almenys de moment- com a causants de conflictes i inseguretat humana, en comparació amb altres factors polítics, econòmics i socials. Als països amb institucions competents i sistemes de protecció social i seguretat civil les poblacions sofriran molt menys pels desastres climàtics i els conflictes violents són més improbables, assenyala la investigació.

El CREAF ha liderat el cas d’estudi de la Reserva de la Biosfera Intercontinental de la Mediterrània

El CREAF ha desenvolupat un dels casos d’estudi del projecte CLICO centrat a la Reserva de la Biosfera Intercontinental de la Mediterrània. Una reserva que agrupa tots els Parcs Natural d’ambdues regions (Parcs Naturals Sierra de Grazalema, Sierra de las Nieves, El Estrecho y Los Alcornocales a Andalusia i Parc Nacional de Talassemtane al Marroc). Seguint la metodologia de CLICO els investigadors Diana Pascual i Eduard Pla han analitza aquesta regió des de l’òptica del canvi climàtic, la seguretat humana i els conflictes relacionats amb la manca d’aigua, sobretot centrant-se en la sequera.

Els resultats obtinguts pel CREAF apunten que el canvi climàtic comporta conseqüències físiques en la disponibilitat d’aigua en ambdós costats del cas d’estudi (Andalusia i Marroc), però que, de moment, el canvi climàtic en si mateix no comporta conseqüències socials. Els boscos mostren una major vulnerabilitat al canvi climàtic que els matollars, amb una major reducció de l’aigua disponible al sòl en el futur. Els resultats mostren una clara segregació espacial dels impactes; les zones més elevades resulten menys vulnerables al canvi climàtic i els impactes només seran rellevants per la biodiversitat, no per les activitats humanes; les zones de menor altitud i la costa exerciran una major pressió sobre els recursos hídrics pels diferents uses en un context més àrid.

El projecte ha comptat amb un procés participatiu on els principals agents interessats i experts en temàtiques d’aigua d’ambdós costat del Mediterrani han senyalat vulnerabilitats d’aquesta Reserva de la Biosfera. Així mateix, el grup d’experts ha fet propostes d’adaptació i ha detectat els punt forts i febles de les dues regions en aquesta temàtica. La informació aportada pels experts s’ha contrastat amb la informació disponible i amb els resultats de la modelització hidrològica incorporant projeccions climàtiques. En aquesta regió, igual que en la majoria de les situacions estudiades a CLICO, els conflictes relacionats amb l’aigua tenen més a veure amb factors polítics, econòmics i socials que amb les pressions relacionades amb el clima.

Conferència final del projecte CLICO: un debat per promoure la pau i la seguretat humana sota condicions hídriques i climàtiques canviants

La conferència final de CLICO a Xipre, celebrada els dies 10 i 11 de desembre, en paral·lel a la conferència d’alt nivell EWACC 2012 (Energy, Water and Climate Change), ha servit per posar sobre la taula els resultats del projecte, establir recomanacions polítiques per millorar la seguretat de les poblacions i proposar noves idees sobre les polítiques públiques i acords institucionals necessaris per promoure la pau i la seguretat humana sota condicions hídriques i climàtiques canviants. Entre altres aspectes s’ha debatut la relació entre la sequera, les inundacions i l’augment del nivell de mar i els conflictes socials, el paper de les institucions, els acords entre països i les polítiques d’adaptació per pal·liar els seus efectes.

Els estudis realitzats indiquen que l’estabilitat política i l’existència d’un estat del benestar redueixen les possibilitats de conflicte social i que la vulnerabilitat de les poblacions respon en gran mesura a causes preexistents als desastres naturals, com la pobresa, el difícil accés a l’educació o la corrupció en institucions polítiques i administratives.

Una millor distribució de la riquesa, una major protecció social, un accés universal a la justícia i majors nivells de democràcia poden millorar en gran mesura ambdues qüestions. Els investigadors han comprovat també que el desenvolupament redueix els conflictes domèstics violents per l’aigua, tot i que en alguns casos, com ara amb l’expansió de l’agricultura extensiva, pot ser una font de tensions i conflictes socials.

CLICO alerta igualment de l’afebliment que s’està produint en els sistemes d’ajuda i protecció social enfront dels desastres naturals a les regions del Nord del Mediterrani a causa de la crisi econòmica i aconsella revertir aquesta tendència. La investigació destaca la necessitat de col·laboració entre les institucions i d’integrar polítiques d’adaptació al canvi climàtic en les estructures que ja existeixen, com les relacionades amb el desenvolupament humà i la reducció de la pobresa. Una revisió de les polítiques existents indica que en diversos països ja hi són, però no han estat implementades. I en molts casos les polítiques adaptades han acabat sent contraproduents per no tenir en compte el coneixement i experiència de les poblacions afectades pels fenòmens hídrics. CLICO aconsella afavorir una major participació social, acompanyada de polítiques socials i econòmiques que confereixin als grups més vulnerables un paper significatiu en els processos participatius.

Sobre CLICO

El projecte CLICO ha estat finançat per l’àmbit de Ciències Socioeconòmiques i Humanitats del 7º Programa Marc de Projectes d’Investigació de la Unió Europea amb aproximadament 3 milions d’euros. Es va engegar al gener de 2010, per omplir el buit d’estudis existent sobre les relacions de causa-efecte entre el canvi climàtic, la hidrologia, el conflicte social, la cooperació i la seguretat de les poblacions afectades.

Al llarg d’aquests anys, el projecte ha elaborat:

Una anàlisi estadística exhaustiva -la primera d’aquestes característiques- de relacions entre variables climàtiques, hidrològiques i socioeconòmiques i conflicte social i cooperació en 35 països del Mediterrani, Orient-mitjà, i el Sahel.

Estudis en profunditat dels vincles entre canvis hidro-climàtics, vulnerabilitat, adaptació i seguretat en onze casos: L’illa de Xipre, la biosfera Andalusia-el Marroc, Níger, Alexandria, Sudan, la península del Sinaí (Egipte), el Delta de l’Ebre i les conques dels rius Sarno (Itàlia), Seyhan (Turquia), Jordà (Israel-Palestina-Jordània) i Nil (Egipte-Sudan-Etiòpia).

Anàlisi de polítiques i acords en matèria de seguretat i adaptació al canvi climàtic, a nivell nacional, transfronterer i internacional.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s