“Els Pirineus seran molt sensibles al canvi climàtic”

Entrevista a Salvador Samitier, director de l’Oficina del canvi climàtic de la Generalitat, publicada a l’edició digital del diari El Punt Avui d’avui dilluns 1 d’octubre, per Oriol Mas.

Identifica la gestió de l’aigua, els boscos i la biodiversitat com els grans riscos a Catalunya
Diu que els sectors econòmics s’hauran d’adaptar a les noves condicions
La Costa Brava també en patirà els efectes

Què és l’estratègia catalana d’adaptació al canvi climàtic?

És la primera vegada que Catalunya disposarà d’una estratègia així, que pretén identificar els impactes del canvi climàtic, tant els observats i que ja estan succeint com els que hi ha més risc de patir en un futur pròxim. Un cop identificats, cal veure quines són les actuacions a fer per reduir-los.

Quins són els impactes més forts ara mateix a Catalunya?

Per exemple, l’augment de temperatura, com passa a la resta del món, on puja 0,17 graus per dècada. Però les projeccions indiquen increments de temperatura superiors al Pirineu respecte a la resta de Catalunya, i això els converteix en una de les zones calentes en el canvi climàtic, amb implicacions en molts aspectes, com ara la flora i els boscos, ja que les espècies s’estan movent en altitud i latitud buscant l’espai òptim. També hi haurà una disminució de cabals dels rius i una tendència a l’increment d’aiguats.

Com es pot lluitar contra un fenomen global com el canvi climàtic des de Catalunya?

Des del punt de vista de reducció de les emissions, és evident que si tots els països no hi posen els mitjans no reduirem el canvi climàtic. Però des del punt de vista de l’adaptació, sí que és un fenomen local, perquè adaptar-te al teu entorn més proper que està canviant només ho pots fer des de l’àmbit local. Per exemple, hi haurà ecosistemes i boscos que canviaran la morfologia, per tant l’única cosa que podrem fer és revalorar els nous ecosistemes que sortiran. També podem facilitar els corredors, amb connexions entre ecosistemes perquè es puguin moure sense barreres, i aquí hem de veure com dissenyem les infraestructures. L’aigua també és un dels punts sensibles a Catalunya, com ha estat sempre.

Costa que aquestes mesures d’adaptació s’integrin dins els sectors econòmics i en la planificació territorial?

Una part de l’èxit de l’estratègia és la capacitat que hi pugui haver d’internalització d’aquests factors dins les polítiques sectorials de cada àmbit. Es van fent passos, potser no amb la rapidesa o intensitat que caldria. Però en la planificació ambiental estratègica de plans i programes ja es tenen en compte els factors climàtics. L’adaptació és un tema relativament nou, i la UE vol treure l’any que ve una estratègia europea.

Els estudis científics fa temps que ho adverteixen, però els estats no reaccionen.

És cert que hi ha una desconnexió, un salt, entre el món científic i els estats i la societat que s’ha de posar d’acord; aquí hi ha un salt entre ritmes. Quan els països es reuneixen per parlar de canvi climàtic parlen de gestió de recursos, agricultura, energia, aigua…, i això és molt complex amb estats amb tradicions culturals i polítiques molt diferents. Però a pesar de tot hi ha moltes actuacions que, localment, estan en marxa.

Falta creure de veritat en l’economia verda?

Possiblement. Hi ha exemples de coses que funcionen, però és un tema que encara està als inicis i, com tota transició, abandonar allò que coneixes per una cosa que està naixent genera un cert vertigen.

Quins són els principals riscos per a les comarques gironines?

El Pirineu és una de les zones sensibles. En un horitzó 2020-30 tot indica que hi haurà menys neu, i per tant totes les activitats de neu per sota dels 1.800-2.000 metres tindran una viabilitat a la baixa. En costes tindrem un augment del nivell del mar, i també més fenòmens extrems com ara ventades i nevades. L’altre element central és tot el que es vincula al bosc, per diversos factors: si unim un increment de la massa boscosa, més una gestió deficient com ara per l’abandonament d’activitats tradicionals, més un augment de temperatura i més sequedat, doncs el risc d’incendis s’incrementa. Aigua, bosc, muntanya i litoral són els quatre punts. I tampoc cal oblidar les onades de calor, que seran més nombroses i de més durada.

Més enllà de l’adaptació, què es pot fer en prevenció?

Hem d’evitar les pràctiques que ens posen en una situació pitjor de com estàvem. Per exemple, fer una millor gestió forestal i incloure-hi temes com la biomassa. En litoral s’ha d’avançar en planificació urbanística. Als Pirineus, les activitats de neu s’han de complementar amb altres activitats que potenciïn la desestacionalització. I, en el cas de l’aigua, només se’n pot fer una millor gestió, per exemple augmentant l’eficiència de les xarxes de distribució, que ara estan al 60% i poden arribar fins al 70% o el 80%.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s