L’ONU llança l’alerta de fam per la pujada del preu dels aliments

Notícia publicada a l’edició digital del diari El Periódico de Catalunya d’avui divendres 10 d’agost, per Rossend Domènech.

L’encariment del 6% dels cultius bàsics comporta augments del 30% en països pobres
La FAO recorda que les persones famolenques al món han passat aquest any a 1.040 milions

El gest anodí d’obrir una nevera en un país desenvolupat com Espanya pot oferir, a una mirada atenta, una explicació sobre per què la FAO, l’agència de l’ONU per a l’agricultura i l’alimentació, va llançar ahir una alarma mundial sobre una nova onada de fam. L’augment dels preus de les matèries primeres, que han pujat una mitjana del 6%, es tradueix dins de la nevera en lleus encariments per al ciutadà d’un país desenvolupat, que, no obstant, estan resultant fatals per a més de 115 milions de persones. És el nombre dels que en les últimes setmanes han passat a engrandir les files dels qui avui, divendres, se n’aniran a dormir sense haver menjat l’aliment imprescindible per sobreviure. O sigui, amb menys d’un dòlar al dia per gastar. En els seus països i per causes diferents, els aliments han pujat més d’un 30%.

El 2008, els famolencs eren 1.000 milions i la comunitat internacional es va proposar reduir-los a la meitat abans del 2015. A principis d’aquest any, havien baixat a 925 milions, però ara tornen a ser 1.040 milions.

La nevera ofereix, en miniatura, una radiografia del que ha succeït aquests mesos a la borsa de Chicago, on s’estableixen els preus mundials de les matèries primeres.

Han pujat les farines de blat de moro, així com els bastonets de pa que s’usen en els aperitius i també el sucre, mentre que la llet i els bistecs i lloms han seguit més o menys amb el mateix preu. O sigui, han pujat el blat, el blat de moro i l’arròs.

Desglossant les dades de la FAO, el 12% d’encariment del sucre, que des del març seguia baixant, ha estat degut a «les pluges a deshora que van fer més difícil la recol·lecció de la canya de sucre al Brasil, el principal exportador mundial». Si el blat a l’engròs ha pujat el 19% ha estat per «un empitjorament de les perspectives de producció a la Federació de Rússia» i al fet que el blat de moro que els ramaders donaven als animals ha augmentat de preu. Aquests l’han substituït pel blat, i han provocat una demanda més elevada que ha disparat encara més els preus.

ELS EUA AJUDEN EL SECTOR

Els productes fets amb arròs han pujat «pel retard de l’arribada dels monsons a l’Índia» (els arrossars s’han assecat) i perquè «a Austràlia ha plogut poc». El blat de moro ha augmentat un 23% principalment a causa de les sequeres als EUA, on el Govern federal ha hagut d’abocar-se a donar ajudes al sector.

La lliçó sobre la fam que ofereix la nevera domèstica pot prosseguir, desglossant encara més les dades de la FAO. Les revoltes del 2011 en diversos països àrabs han desembocat en canvis estructurals que provoquen, per ara, una disminució d’aliments.

El final de la guerra a Líbia va provocar que centenars de soldats entressin al veí Mali, s’aliessin amb la població dels tuaregs de la regió, provoquessin un cop d’Estat al país, que marginava aquesta ètnia, amb la consegüent fugida de centenars de milers d’habitants, l’abandonament de les terres de cultiu i la fam consegüent. La FAO i altres organitzacions que treballen a la regió, com per exemple Oxfam Internacional, frenen la crisi comprant menjar bàsic.

LLUITA PER LA TERRA

A la zona de Kivu (Congo), on es concentren alguns minerals estratègics per a les multinacionals que fabriquen ordinadors, mòbils i armament, el conflicte solapat ha tornat a recobrar força. Els habitants fugen espantats i es produeix un nou curtcircuit dels aliments. El mateix succeix a Nigèria, on no passa cap mes sense que es produeixi un atemptat contra els cristians, que després es vengen dels musulmans. No hi ha una guerra de religió, sinó una lluita per les terres, generalment controlades pels cristians.

La FAO està donant suport aquests mesos a 36 països, amb 113 projectes agrícoles diferents, distribuint llavors, eines i adobs per pal·liar la fam, produïda pels desajustos del clima i de les bogeries bèl·liques.

VOLATILITAT MÉS ELEVADA

Segons l’organització, els preus dels aliments seran encara més volàtils en els pròxims 20 anys i hi tindrà molt a veure la producció dels biocombustibles. Aquesta tendència reverteix en l’escassetat cada vegada més gran de terres i d’aigua, ja que tendeix a l’acaparament de les terres fèrtils.

I tot i així, la FAO denuncia que «el món produeix actualment aliments suficients per a tots els seus habitants, encara que molts no hi tinguin accés.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s