El Ter, en venda

Article d’opinió publicat a l’edició digital del diari El Punt Avui d’avui divendres 3 d’agost, per Josep Maria Rufí i Pagès, President de la Federació Regional d’ERC a Girona.

“En definitiva, cal que d’una vegada i per sempre el Ter deixi de ser problema. Cal que la política hidràulica de l’Administració estigui al servei dels homes que viuen i treballen a la conca del Ter.” (Francesc Ferrer i Gironès, 1980.)

Escric aquest article tot observant el Ter des de l’Horta de Can Patxei, a la riba dreta, en terme de Gualta. Aquí el riu té un aspecte magnífic, ple de vida. Però ens trobem a la resclosa i la sensació que fa la retenció de l’aigua és enganyosa, el miratge d’una realitat plena d’incerteses.

El Ter és un riu espoliat, un riu transvasat. La sequera de 2007 va estimular la necessitat d’actuar en defensa del riu i la presa de decisions unitàries. La Plataforma del Ter va aconseguir el consens difícil de regants, ecologistes, cambres de comerç i la resposta ferma dels ajuntaments agrupats al Consorci Alba-Ter. La llei del Ter (1959) ja preveia l’abastament de Girona, de la Costa Brava i els cabals necessaris per als regadius del Baix Ter. Uns regadius d’origen medieval, modernitzats per a l’estalvi d’aigua, que abasteixen unes 8.500 ha.

Però la història del Ter ha estat una història d’incompliments, tant de la llei del Ter com del pla sectorial dels cabals de manteniment de les conques internes de Catalunya (2006), que faran impossible l’acompliment de la directiva marc de l’aigua de la Unió Europea que marca l’assoliment d’un bon estat per als rius i les masses d’aigua per al 2015. La passada sequera va significar la presa de consciència de la magnitud del problema. La recuperació de captacions abandonades, les mesures d’estalvi i de reutilització i la construcció de la dessalinitzadora de l’àrea metropolitana van significar un canvi de model.

Els compromisos del govern de la Generalitat marcaven un full de ruta on propostes forassenyades com el transvasament del Roine quedaven desestimades. Es van planificar unes mesures que havien de permetre el retorn progressiu de cabal i es va adoptar el compromís de reduir el volum de l’aigua transvasada, fixant un volum màxim de 115 hm³/any d’aigua portada a l’àrea metropolitana el 2015. Un compromís que va quedar reiterat, per part de tots els partits polítics del Parlament de Catalunya, amb l’aprovació el 14 de setembre de 2011 de la proposta de resolució sobre el retorn progressiu del cabal del Ter a les comarques gironines, presentada per ERC. Un pacte que ha quedat en suspens a causa del procés de privatització de l’empresa pública Aigües Ter-Llobregat (ATLL).

La llei òmnibus de 2011 va obrir la porta a la privatització de l’empresa pública ATLL i el Departament de Territori i Sostenibilitat va publicar l’avantprojecte d’explotació de la xarxa d’abastament, per un període de 50 anys amb quantitats transvasades dels 125 als 166 hm³/any. Les dessalinitzadores queden com a recurs d’urgència i s’elimina l’objectiu d’arribar a subministrar 200 hm³/any d’aigua dessalinitzada a l’àrea metropolitana. Això comportarà la continuïtat sine die de l’espoli del Ter i de la problemàtica de l’abastament per als usos de la mateixa conca. També que l’empresa adjudicatària obtingui beneficis ràpids a partir de l’ús privatiu de l’aigua del Ter, i es produirà una situació de monopoli. Perquè no ens enganyem: aquest és un negoci rodó. Potabilitzar l’aigua del Ter costa 0,08 euros el metre cúbic; la del Llobregat, 0,23 euros, i la de les dessalinitzadores, 0,5 euros. El que hem d’exigir des de les comarques gironines és, primer, que es compleixin els compromisos adquirits pel govern de la Generalitat pel que fa al retorn del cabal del Ter a les comarques de Girona fins a assolir un subministrament no inferior a 120 hm³/any per a les necessitats de la conca. Segon, que es compleixin les mesures previstes, s’optimitzin les captacions, es fomenti la reutilització i es faci un ús racional de les dessalinitzadores. Tercer, cal un pacte que prevegi la interconnexió de les xarxes per garantir el subministrament a tot el territori català. Quart, que no es privatitzi ATLL, si l’únic motiu són les necessitats financeres de la Generalitat.

El Ter ja no dóna per a més, ha traspassat la frontera de la solidaritat i ha esdevingut l’abús. El Ter no pot assumir l’abastament d’aigua de cinc milions de persones i de les seves activitats econòmiques. En els darrers anys els ajuntaments aplegats al Consorci Alba-Ter han redescobert el riu, han replantat bosc de ribera i han potenciat el patrimoni fluvial. Entre tots hem recuperat el que havíem oblidat i hem tornat a mirar al riu des dels nostres pobles. Perquè el riu Ter és molt més que un curs d’aigua. Des d’Ulldeter, a Setcases, fins a la Gola, a Torroella de Montgrí, ha forjat la nostra identitat. El Ter, més enllà de l’aigua, ens ha portat progrés econòmic, ha vertebrat el territori, ha dibuixat el paisatge…, ens ha donat vida! I ho ha de continuar fent.
Acabo l’article tal com l’he començat, tot enraonant amb en Joan de l’Horta de Can Patxei. Ell va néixer aquí, al costat del riu. Haurem de tornar a la reivindicació, diem. Vendre’s el Ter seria vendre’s l’ànima.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s