La Cambra de Comerç ressuscita el transvasament del Roine

Nota publicada al butlletí Ecodiari del passat divendres 25 de maig, per Xavier Borràs.

Un estudi de 190 pàgines del grup Flumen (UPC/UB) justifica la portada d’aigües davant pròximes sequeres d’un riu on hi ha disset centrals nuclears, quatre fàbriques de combustible nuclear, tres plantes d’enriquiment d’urani, sis unitats de conversió d’urani i quatre plantes de fabricació d’hexafluorur d’urani

El fantasma del transvasament del Roine apareix i desapareix sovint al nostre país com el Guadiana o la suposada fusió nuclear; és a dir, es tracta d’això, d’un fantasma, d’una fantasmada, segons els experts independents, que solen ser els que no fan estudis o recerques orientades i/o pagades per entitats, empreses, laboratoris o multinacionals interessades a engalipar-nos amb obres faraòniques i sucosos beneficis, encara que això suposi, com és el cas, hipotecar el futur de les pròximes generacions.

Ahir es va presentar, de nou, el fantasma, en aquesta ocasió en forma de “totxo”: un llibre de 190 pàgines sufragat per la Cambra de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona: Els recursos hídrics a Catalunya. Dades i conceptes bàsics, realitzat per Flumen —sota la batuta dels catedràtics Josep Dolz i Joan Armengol—, un Grup de Recerca reconegut per la UPC i la UB en l’àmbit de la Dinàmica Fluvial i de l’Enginyeria Hidrològica i que va rebre un fort impuls als seus inicis amb un laboratori de recerca finançat per Enher (Endesa).

La presentació del llibre —que comptà amb el suport i participació de destacats periodistes, com Antonio Cerrillo (La Vanguardia) i Víctor Sorribes (TV3)—, contraposa el transvasament del Roine a les dessalinitzadores amb dades dels suposats costos de construcció i explotació —força obsolets, per cert— i pretén analitzar i identificar “les disponibilitats i necessitats de recursos hídrics a Catalunya, així com les possibles mesures per augmentar la garantia de l’abastament urbà d’aigua. Es pretén exposar tot això de manera resumida, mitjançant dades i conceptes bàsics que afavoreixin la reflexió i el diàleg”.

Curiosament, el capítol VI, dedicat a justificar el transvasament del Roine, i que ha comptat amb la participació de Josep Alabern, d’Aigües de Manresa, passa de puntetes sobre l’alta toxicitat d’aquest riu, a la conca del qual —recordem-ho per enèsima vegada— hi ha disset centrals nuclears, cinc fàbriques de combustible nuclear –una de les quals ja tancada–, tres plantes d’enriquiment d’urani, sis unitats de conversió d’urani i quatre plantes de fabricació d’hexafluorur d’urani. Per contra, els “roinistes” asseguren —i es limiten a dir— que “l’existència de diverses centrals nuclears que es refrigeren amb l’aigua del Roine no ha de condicionar aquesta opció, atès el rigorós control a què es troben sotmeses aquestes instal·lacions a França (com a Espanya)” [sic!].

Cal esmentar, certament, que el transvasament del Roine mai no ha estat una alternativa a l’agenda de la màxima autoritat de l’aigua a Catalunya, que no és altra que l’ACA (Agència Catalana de l’Aigua). Encara que, vist el desmantellament que ara es pretén d’aquesta entitat —sense pressupost, sense projectes, deutes multimilionaris, ERO al caure i pròxima privatització d’ATL—, potser sí que els “roinistes”, encapçalats pel propi president Mas, se’n sortiran.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s