Un estudi descobreix immenses bosses d’aigua potable a l’Àfrica

Notícia publicada a l’edició digital del diari El Periódico de Catalunya, per EFE.

L’origen de les reserves, que podria pal·liar els problemes de les sequeres, es remunta a 5.000 anys

Un mapa geològic elaborat per científics britànics mostra que l’Àfrica descansa sobre una reserva immensa d’aigua subterrània. El volum total arribaria a mig milió de quilòmetres cúbics, una quantitat que equival a 20 vegades l’aigua procedent de les precipitacions anuals a tot Àfrica i que podria posar remei a les plagues que castiguen el continent a causa de la sequera.

Els aqüífers més grans se situen al nord, ha explicat avui Alan MacDonald, el geòleg responsable de la investigació. Al voltant de la meitat d’aquestes reserves –que daten de fa uns 5.000 anys– es troben a Líbia, Algèria i el Txad, coincidint amb una part del desert del Sàhara, detalla MacDonald.

“Aquestes grans bosses d’aigua podrien alleujar la situació de més de 300 milions d’africans que no disposen d’aigua potable, així com millorar la productivitat dels cultius”, afirma el geòleg de la British Geological Survey.

SOTA DEL GRANIT

Al nord d’Àfrica les bosses d’aigua emmagatzemada tenen un gruix de 75 metres i estan protegides per roques de gran duresa com el granit, cosa que ha suposat una sorpresa per als investigadors. No obstant, els aqüífers no s’omplen amb l’aigua procedent de les precipitacions recents i filtrada a través de la terra, sinó que són reserves que daten de fa uns 5.000 anys.

En aquella època, el Sàhara era un verger, amb nombrosos llacs i vegetació de sabana, però es va convertir en el més gran desert càlid del planeta fa 2.700 anys, després d’una lenta desertització.

L’estudi, en què també participen experts del University College de Londres, indica que el volum d’aigua dels aqüífers seria 100 vegades superior a la quantitat que hi ha a la superfície. Es tracta de la primera investigació que engloba totes les reserves d’aigua subterrànies d’Àfrica i inclou una sèrie de mapes, que publica avui la revista científica Environmental Research Letters.

POUS PER EXTREURE AIGUA

Els resultats de l’estudi constaten que en moltes zones àrides i semiàrides del continent seria possible extreure aigua per proveir la població (encara que no per a cultius intensius) mitjançant pous de mà, ja que les reserves estan a menys de 25 metres de profunditat.

MacDonald ha advertit que explotar aquestes grans bosses d’aigua mitjançant grans perforacions potser no és la millor estratègia per incrementar el proveïment. També ha mostrat la seva preocupació per la possibilitat que l’escassetat de precipitacions redueixi el nivell dels aqüífers. “Jo recomanaria no extreure més aigua de la que es recarrega cada any per la pluja”, aconsella el geòleg.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s