Una estratègia per poder esborrar l´Ebre

Article publicat a l’edició digital del Diari de Girona del passat diumenge 8 d’abril, per Jose Sierra.

Arias Cañete assegura ara que “mai” va parlar d’aquest riu i es limita a apel·lar a la solidaritat

El Govern ha iniciat una nova estratègia en relació amb el transvasament de l’Ebre per treure’l de l’agenda política. Abans d’enterrar-lo es parla de “solidaritat hídrica”, de portar l’aigua “vingui d’on vingui” i de “recuperar” -on estava?- el Pla Hidrològic Nacional. Els dirigents del Partit Popular a Múrcia i València han acceptat aquest joc.

“Jo no he parlat de transvasaments. He parlat d’un Pacte Nacional de l’Aigua que ha de desembocar en un nou Pla Hidrològic”. La frase va ser pronunciada pel ministre d’Agricultura i Medi Ambient, Miguel Arias Cañete, en un programa de Televisió Espanyola. El ministre va avançar un cronograma en el qual ja no hi és el transvasament de l’Ebre i en el qual els “transvasaments”, dit així, de manera genèrica, queden, en el millor dels casos, per al final dels temps (polítics).

“Veurem quins són els cabals disponibles i a partir d’aquí, si sobra aigua, posarem sobre la taula les possibilitats d’interconnexió”. Aquest és, de moment, l’únic compromís del Govern de Mariano Rajoy.

El projecte del transvasament de l’Ebre es dilueix com un terròs de sucre i fins i tot indigna el ministre quan se li pregunta per aquest. El passat 2 de febrer, Cañete compareixia a les Corts per parlar del seu programa. Condicionava qualsevol decisió sobre interconnexions de conques a l’aprovació d’un nou Pla Hidrològic Nacional “per consens” i explicava que per tenir un PHN calia aprovar abans els plans hidrològics de conca, quelcom que el propi ministre no espera que es produeixi, almenys, fins al 2013.

En aquesta estratègia de l’oblit programat, Cañete i, per extensió, Rajoy necessiten la complicitat de les regions governades pel Partit Popular, tant la de les conques cedents -el silenci de María Fernanda Rudi (Aragó) i María Dolores de Cospedal (Castella-la Manxa)- com la comprensió activa dels qui fins fa unes quantes setmanes picaven constantment les portes de la Moncloa reclamant el transvasament de l’Ebre com a única opció: la Generalitat Valenciana i la regió de Múrcia. El president murcià va ser el primer a abraçar la nova fe imposada per Moncloa. Ramón Luis Valcárcel declarava a Antena 3 que estava a favor dels transvasaments, “des del Roine, de l’Ebre o del Tajo Mitjà, de la reutilització i de la cessió de drets d’aigua…”. El conseller d’Agricultura murcià, Antonio Cerdá, confirmava poc després l’estratègia i atribuïa als tècnics “fer propostes, exactament igual que el que va succeir amb l’anterior PHN”.

Dimecres passat, 14 de març, l’estratègia es va fer carn. A les 12 del matí, un teletip de l’agència EFE titulava que el president de Múrcia, Ramón Luis Valcárcel, mostrava al Fòrum Mundial de l’Aigua de Marsella la seva “fe cega” que l’actual Executiu “rellanci el transvasament de l’Ebre i amb el seu pla hidrològic i posi una solució on abans hi havia un problema”. A les cinc de la tarda, un teletip d’EFE “corregia” l’anterior d’una manera divertida. Valcárcel, que va dir el que va dir davant desenes de periodistes, mantenia la seva “fe cega”, però on la seva esperança radicava que el Govern “rellanci el transvasament de l’Ebre”, apareixia ara “rellanci el Pla Hidrològic”.

La segona part de la nova estratègia és insistir en “recuperar”, “reprendre” i “tornar” al Pla Hidrològic Nacional que “van derogar els socialistes”. Tots al Partit Popular apunten en aquesta direcció i a la Comunitat Valenciana Alberto Fabra i l’alcaldessa de València, Rita Barberá, han reivindicat el PHN.

El truc és ocultar que el PHN no s’ha derogat. Només va sortir del Pla el transvasament de l’Ebre. La resta de les obres i projectes s’han executat en la seva majoria. La Comunitat Valenciana ha rebut més de 1.500 milions d’euros en obres hidràuliques i de modernització de regadius. La pregunta que sorgeix llavors entre alguns regants i col·lectius que van creure en la promesa de l’Ebre és per què no aplicar el PHN vigent, el mateix que va deixar el PP, reprenent el transvasament de l’Ebre que els tècnics ja van estudiar i van proposar.

La utilitat del “nou” PHN es mostra clara: mentre es redacta i es busca el consens evita al Govern parlar del transvasament de l’Ebre. Potser per baixar la tensió i reprendre d’aquí a una dècada el projecte. O pitjor. Serveix també per justificar l’ajornament d’obres previstes en el vigent PHN i que no es fan per una única raó: falta de pressupost.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s