Josep Maria Pelegrí: “El canal Segarra-Garrigues és com fer una autopista i que ningú la utilitzi”

Entrevista al conseller d’Agricultura publicada a la versió digital del diari Ara d’avui diumenge 25 de març, per David Miró i Joan Serra.

Pla Hidrològic “Em consta que el govern central vol buscar consensos per fer un pla diferent” Frustració “Admeto una mica de tristor; em sap greu que un debat sobre un augment de la productivitat [el canal Segarra-Garrigues] es redueixi al preu de l’aigua”

El conseller Josep Maria Pelegrí té sobre la taula reptes cabdals, com fer rendible el canal Segarra-Garrigues i vetllar pels interessos del camp català, també en la reforma de la política agrària comuna (PAC).

Com s’ha de combatre la sequera?

Al camp, hem de produir més amb menys aigua. Tenim estudis fets que demostren que la pagesia catalana ha estalviat 200 hectòmetres cúbics d’aigua des de l’octubre fins avui. És el consum d’aigua de boca de 3 milions d’habitants en un any. Per tant, és possible fer un estalvi d’aigua i continuar produint.

També és indispensable la modernització dels regadius?

Posem un exemple: el canal d’Urgell. Es va fer fa 150 anys. És un canal que està fet amb excavació de la terra, no hi ha paret. I l’aigua es filtra. Si volem concretar aquest estalvi d’aigua, el canal d’Urgell s’ha de modernitzar i hi estem treballant. Però ens trobem que, d’una banda, el canal d’Urgell s’ha de modernitzar, i el territori està encantat de tenir aigua i, de l’altra, estem fent el canal Segarra-Garrigues i no tenim tota l’adhesió de regants que voldríem. Qui coneix el valor de l’aigua, en vol. Però a les zones de secà, on no hi ha hagut mai aigua, hi ha certes resistències. Estem buscant fórmules que permetin més adhesions al Segarra-Garrigues. Estem disposats a fer el que calgui.

En lloc d’ajudes, posar aigua a disposició dels regants.

No vull passar a la història com el conseller que ha donat moltes ajudes al camp, perquè no és l’instrument que hem d’utilitzar per dinamitzar l’economia agrària, ramadera i agroalimentària del país. S’han de donar diners, però per estimular l’economia. Donar ajudes a fons perdut perquè les explotacions subsisteixin no és la manera.

Al canal Segarra-Garrigues, el Govern trobarà la fórmula de finançament que satisfaci a tothom?

En l’anomenat reg de suport, hi ha certs problemes, perquè el preu de l’aigua real sortirà als regants un pèl per sobre del que s’havia dit. Però els ajudarem. La gent ha d’entendre que el Segarra-Garrigues s’ha pressupostat per 1.060 milions d’euros. D’aquesta quantitat, la Generalitat n’ha pagat més de 700 milions. Fan falta més de 300 milions per acabar el canal. Estem en una situació en què no tenim més diners per continuar les obres. El Segarra-Garrigues és una infraestructura de país, per fixar la gent al territori, per dinamitzar l’economia. És una obra per als empresaris agraris, per als pagesos, per als ramaders. Són ells els que hi han de veure l’interès.

És com fer en una autopista i que després ningú la utilitzi…

Sí, és exactament això. No podem dir que és molt car, perquè amb l’autopista arribaràs abans i tindràs més seguretat. Ara tenim 5.000 hectàrees en reg. Hem de buscar la manera que les comunitats de regants s’hi adhereixin. Què hem fet per acabar-los de convèncer? En la llei òmnibus hem aprovat una disposició a partir de la qual les comunitats de regants podran fer obres a costa nostra que els descomptarem de l’aportació que ells han de pagar.

L’obra s’acabarà el 2014, com estava previst?

Ho veig difícil. És un procés complex, que no crec que acabi el 2014. I si l’acabem i no hi ha regants, no ens serveix de res. Si hi ha menys adhesions, haurem d’alentir l’obra.

En el seu to es mostra una certa frustració per voler modernitzar un sector i trobar-hi reticències.

Admeto una mica de tristor. El debat ha de ser si vull aigua o no, i si tinc aigua o no. Em sap greu que un debat sobre augment de la productivitat, creació d’ocupació i inversions en el territori es converteixi en un debat sobre el preu de l’aigua. Estic convençut que arribarem a un acord. Jo tinc clar que m’he de posar a la seva pell, perquè és gent que ha hagut de superar moltes dificultats. Entenc la por a no poder pagar, però el Govern els dóna confiança i garanties. Hem posat 700 milions sobre la taula. Quina mostra de fe més gran hi pot haver? No els deixarem caure.

Hi haurà més mitjans per lluitar contra el foc?

A les Agrupacions de Defensa Forestal (ADF), que són un cos excepcional, potser els hem de donar més presència i prestigi per complementar la falta de recursos. També treballem per tornar a posar en marxa un cos de voluntaris forestals com el que va existir fins al 1988, i que és clau per a la prevenció.

Vostè ha estat crític amb la gestió forestal que s’ha fet fins ara.

Sí, però no és cap crítica a les administracions anteriors. Constato que només un 30% dels boscos té pla tècnic forestal per saber com el gestionarem en els pròxims 15 o 20 anys. Assumeixo tot el que s’ha fet, però tenim un 70% de boscos sense pla tècnic. Hem de canviar el mètode. Ara hi ha una possibilitat d’aprofitament de la biomassa dels boscos com a font d’energia, que seria un estalvi de diners per als ajuntaments. Dues terceres parts del territori català són bosc. Aquest embosquiment de Catalunya no és bo, perquè perdem biodiversitat.

El Govern vol cobrar pels serveis que ofereixen els parcs naturals?

Els parcs naturals ens costen diners, i no en tenim prou per gestionar-los com fèiem fins ara. Nosaltres, als parcs, prestem serveis al ciutadà. Estem estudiant la possibilitat d’obtenir recursos a partir d’aquests serveis.

El govern central vol fer un nou Pla Hidrològic Nacional…

Em consta que el govern central vol buscar consensos per fer un pla diferent, però això només és una manifestació de voluntats. Hauria de respondre el conseller Recoder.

Vol dir que el govern central no vol fer el transvasament de l’Ebre?

Això ho ha de contestar un altre conseller.

És contrari al fet que surti una sola gota de l’Ebre?

El riu Ebre, avui per avui, té una impossibilitat de fer més aportacions.

L’Ebre no té marge per transferir aigua a altres territoris, però el Govern defensa el transvasament del Roine. Com es justifica?

La força de l’Ebre cap al mar ha disminuït, i això no ho havíem vist. L’empenta del riu sempre era més gran i, per tant, el delta creixia. Aquest és un fet definitori que ens porta a pensar que l’Ebre no té capacitat per fer aportacions. En canvi, el Roine desembassa avui entre 17 i 19 vegades més que l’Ebre, i està en un territori molt més plujós.

És un any clau perquè a Europa hi ha sobre la taula la política agrària comuna (PAC).

Els dos pilars de la PAC són les ajudes directes i el desenvolupament rural. Fins ara, l’ajuda era per fer una activitat agrària. A partir d’ara, els diners es concediran per la propietat d’unes hectàrees. És a dir, un pagès pot fer activitat agrària i no rebre diners. Els ajuts de la PAC no han de servir per mantenir determinades estructures que potser no funcionen o no són viables. Han de funcionar per incentivar els pagesos que vulguin dedicar-se al camp.

Tan lesiva pot ser per al sector agrari i ramader de Catalunya?

Sí, per a determinades activitats, com la ramaderia intensiva. Ara la ramaderia intensiva de vacum rep subvencions pels cap de vacum que té a l’explotació. I solen ser explotacions petites, que no tenen base territorial. Amb la nova PAC, aquestes persones que fins ara rebien ajuts pel vacum, no en rebran. I en rebran les que tenen terres. Això és un transvasament de fons de la PAC.

El camp català es queixa de la caiguda de preus. La seva recepta és la fusió de cooperatives?

Tenim un sector agrari molt atomitzat i, com a resultat d’aquesta producció agrària, les cooperatives tenen un pes molt important. A Catalunya hi ha més de 200 cooperatives. Si ens dediquem al mateix, serem més forts si sumem esforços. I, a l’hora de vendre, farem més pressió. Des del punt de vista de l’economia d’escala, la racionalització del món cooperatiu s’ha de continuar fent. Europa vol tenir com a interlocutors les organitzacions de productors. A més, tots junts podem fixar preus per sobre del cost de producció. S’ha de concentrar l’oferta perquè això dóna garanties d’unitat i fortalesa, i permet ser més competitius.

L’agrícola és un sector anticíclic. El camp, entre el 2008 i el 2011, va guanyar ocupació de manera moderada, un 1,68%, i va exportar més.

Les dades d’exportació del nostre país en l’àmbit agroalimentari són espectaculars. I, des del punt de vista de d’atur, passa el mateix. Hi ha empreses que estan exportant el 70% i el 80% de la seva producció a fora. Estic convençut que el sector agroalimentari ha de ser el refugi per a l’ocupació i la base per assolir una recuperació econòmica.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s