Aigua, un recurs que ens mengem

Article publicat a l’edició digital del diari El Punt Avui del passat dissabte 17 de març, per Jordi Garriga.

El Dia Mundial de l’Aigua posa l’accent enguany en la necessitat de conservar aquest recurs per evitar la fam

Reduir els residus en la producció d’aliment fa minvar la necessitat d’aigua
La FAO intenta inculcar una cultura de regs més intel·ligents

L’aigua, font de vida, és a la matriu de tot, i també en els aliments que ingerim diàriament, pel fet que, precisament, s’han nodrit d’un recurs hídric en el seu cultiu. En l’edició d’enguany del Dia Mundial de l’Aigua, que se celebra el 22 de març, les Nacions Unides ens volen fer reflexionar al voltant del lema El món té set perquè tenim fam, sobre una equació que no sempre és fàcil de resoldre: al món hem d’alimentar 7.000 milions de persones (9.000 l’any 2050), i això vol dir realment que han de beure de 2 a 4 litres d’aigua al dia, bona part dels quals van incorporats als aliments que mengem.

Així doncs, no és sobrer pensar, en un àpat, que per produir un quilo de carn de vacum, ens calen 15.000 litres d’aigua, o que un quilo de blat necessita per sadollar la seva set fins a 1.500 litres. Així doncs, no podem defugir el fet que l’escassetat d’aigua pot tenir una tràgica derivada de fam. De fet, un 40% dels habitants de la Terra pateixen aquesta mancança i algunes projeccions assenyalen que, cap al 2025, 1.800 milions de persones viuran en regions afectades per un problema agut de manca d’aigua, mentre que dos terços de la població mundial estaran vivint sota unes condicions d’estrès pel fet de poder disposar d’aigua potable.

MÉS ALIMENTS

Alhora creix exponencialment la demanda de més aliments, especialment la carn. Com informa la FAO, el consum de carn creixerà des dels 37 quilos anuals per persona que es van registrar de mitjana durant el període 1999/2001, fins a 52 quilos l’any 2050. Per suportar aquest salt, cal forçar la producció de gra, per poder abastir els estocs de pinso. Així doncs, hom ha calculat que el 80% dels 480 milions de tones de blat de moro que es produiran anualment cap al 2050 seran destinats al pinso animal. Així mateix, caldrà que la producció anual de soja s’incrementi un 140%, fins a assolir la cota de 515 milions de tones el 2050.

Una tendència insostenible que toparà amb la realitat que vaticinen molts experts, de pagesos que en contrades que ja pateixen importants restriccions d’aigua, al sud i l’est d’Àsia o al Pròxim Orient, hauran de fer mans i mànigues per produir prou aliments per garantir la seva supervivència.

Aquests riscos determinen un canvi de tarannà, i arreu ja es parla de collita d’aigua, una fórmula de gestió agrícola en què es tracta de resoldre el problema d’assolir la màxima producció amb el mínim de consum d’aigua. En aquests models, una bona aplicació del reg, sobretot en la seva combinació amb l’aigua de pluja, és la primera tasca de conreu. La FAO ja fa uns quants anys que s’afanya a inculcar aquesta nova cultura de menys despesa d’aigua en el conreu, en els països en vies de desenvolupament, a través d’iniciatives com ara el Programa internacional de tecnologia i recerca en irrigació o drenatge, que es desenvolupa des del 2002, i la tasca del Servei de Desenvolupament i Gestió de Recursos Hídrics, que ofereix al pagès assistència tècnica en el disseny i l’aplicació de nous sistemes d’irrigació. Aquest servei, a més, ha realitzat una estimable compilació de nous coneixements per avançar en el reg intel·ligent.

Es tracta, de fet, de generalitzar una agricultura de la conservació, que necessita menys aigua i que es basa en tres eixos principals, com ara poc treball mecànic sobre el sòl, deixar-hi permanentment una coberta orgànica sobre el sòl i la diversificació de collites en seqüències preestablertes.

Dins del propòsit de replicar aquests previsibles dèficits, en el futur immediat també seran fonamentals entre les polítiques de l’aigua, com s’assenyala reiteradament des de les Nacions Unides, el tractament d’aigües urbanes per destinar-les al reg agrícola, tot aprofitant-ne el seu contingut en nutrients. Val a dir, però, que caldrà fer un important esforç: segons les Nacions Unides, ara mateix, als països en vies de desenvolupament un 70% dels residus industrials s’aboquen sense tractament a l’aigua.

EL BOSC PROTECTOR

En els pròxims anys, també veurem com prenen força polítiques de protecció dels boscos, en la mesura que també esdevindran eines importants per tenir cura d’aquest recurs escàs que és l’aigua. El bosc, a banda de poder barrar el pas a sequeres i inundacions, és la millor eina per capturar aigua i garantir-ne una bona qualitat per a tota mena d’usos: agrícola, domèstic o industrial. Actualment, un 8% dels boscos de la Terra tenen com a missió primordial la conservació del sòl i de l’aigua.

I si diem que l’aigua és necessària per garantir l’abastament d’aliments arreu, cal fer avinent que si reduïm les pèrdues i els residus que es generen quan els produïm, aconseguirem malbaratar menys aigua. Anualment, segons els registres que publica la FAO periòdicament, fins a un 30% –fins a 1.300 milions de tones– de tot allò comestible que es produeix anualment es malbarata, o perquè es perd en el circuit que dur del productor al consumidor final o perquè esdevé residu. Estudis com el de Lundqvist reflecteixen que una reducció del 50% dels residus en la producció d’aliments, a tot l’àmbit global, pot evitar la pèrdua d’1.350.000 hm³: com a dada comparativa, val a dir que de mitjana, a tot l’Estat, la pluja deixa cada any 350.000 hm³ d’aigua.

L’amenaça constant del canvi climàtic

El canvi climàtic restringirà els règims hídrics d’una manera prou evident, al Mediterrani, a les àrees semiàrides d’Amèrica, Austràlia, l’Àfrica més meridional, tot afectant tant la disponibilitat com la qualitat de l’aigua. Si sovintegen sequeres o inundacions causades per pluges desmesurades, perillaran les collites i, per tant, també la seguretat alimentària de la població en moltes zones del planeta. El canvi climàtic apareix, doncs, com una poderosa raó per canviar els usos en el reg. És previsible que en els pròxims anys als cultius d’arròs d’Àsia es passi d’aquest ús intensiu d’aigua per inundació que es fa actualment a una adaptació a les condicions aeròbiques, cosa que suposaria reduir la despesa en aigua al 50%, així com rebaixar les emissions de CO2. A l’Àfrica, on només un 4% dels terrenys de cultiu estan irrigats, veiem com estan reeixint experiències d’aprofitament de l’aigua de la pluja emmagatzemada per superar la sequera. Per tal de tenir informació sobre les conseqüències del fenomen, la FAO dissenya, a través de la iniciativa IIASA, una base de dades GIS de zones especialment vulnerables a aquesta inseguretat en la disposició de recurs hídric, que com veiem pot derivar en episodis de fam.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s