Girona s´allunya del futur renovable sense ajudes per a les energies netes

Reportatge publicat a l’edició digital del Diari de Girona del passat diumenge 4 de març.

La Unió Europea vol arribar a un 20% de les energia produïda amb energies renovables, però la eliminació de les ajudes que fa perillar aquest objectiu i atura un sector que creixia i creava llocs de treballs tot i la crisi econòmica. Les empreses del sector es veuen obligades a aturar projectes que ara són inviables i algunes ja busquen el seu futur al estrager

Un futur incert, projectes cancel·lats i llocs de treball en perill. Aquest és el panorama que es presenta als professionals de les energies renovables després que el Govern eliminés les primes als productor de les energies incloses al “règim especial”, com son l’eòlica, la solar , la hidràulica, el biogàs, la biomassa i la cogeneració. Aquesta última no és renovable però també està afectada.

A les comarques gironines es produeixen al voltant de 168,5 MW d’energia en aquest règim. Una quantitat petita comparada amb els més de 1.000 d’un reactor nuclear com Ascó. La comarca que més energia produeix és el Gironès, amb 46,4 MW, i la que ?menys el Baix Empordà, amb només 1,7, segons les dades del Ministeri d’Indústria, Energia i Turisme. Amb la suspensió de les ajudes molts projectes com els parc eòlics de l’Alt Empordà o algunes plantes de biogàs s’han aturat. Les instalacions més potents ja construïdes són centrals de cogeneració o de biomassa associades a empreses que aprofiten aquesta energia per produir electricitat o calor per al seu autoconsum i vendre els excedents a la xarxa elèctrica.O parcs solars com els de Riudarenes.
Tanmateix, l’energia més difosa és la fotovoltaica, i aquest sector és un dels més afectats per la supressió. La situació d’aquestes empreses és “dramàtica”, segons Josep Maria Solà, de l’empresa SES. Aquesta empresa del Baix Empordà ha cancel·lat 20 projectes que suposarien 500 KW i un estalvi 250 quilos de CO2 per cada hora de funcionament. Solà assegura que la suspensió els ha enfosat més d’un any de feina, perquè abans de instal·lar les plaques cal negociar amb els clients, els bancs que financin la instal·lació i les normatives urbanístiques dels ajuntaments. “No podem anar a treballar ni podem vendre”, es queixa.
A més, Solà no entén per què s’ha perjudicat un sector que funcionava en temps de crisi. Una visió compartida per Marc Sureda, de l’empresa Wattpic, que diu que “s’ha acabat de crucificar aquesta energia”. Sureda afirma que la principal raó per invertir era la perspectiva de fer negoci i no tant el component ambiental, i sense garanties la gent no ho farà.

Com a alternativa a l’actual situació, Solà i la seva empresa prioritzaran les instal·lacions destinades al autoconsum, mentre Wattpic intentarà fer forat a l’estranger. L’energia solar s’ha vist sotmesa a una forta inseguretat jurídica per successius canvis en les seves primes el 2008, el 2010 i ara el 2012 que han complicat la feina del sector. Mentre aquesta activitat s’atura, països amb menys hores de sol com el Regne Unit ja han arribat al milió de MW d’energia solar, segons ha publicat aquesta setmana el diari anglès The Guardian. Però el líder indiscutible segueix sent Alemanya, amb 25 milions de MW d’energia solar instal·lats.

El país germànic també és el mirall on es mira el sector del biogàs. En aquell país hi ha 5.000 plantes d’aquest tipus, però de moment Girona n’està molt lluny. Amb la supresió de les primes els projectes actuals són inviables, segons Juame Vicens, de l’empresa Apergas. Aquesta societat ha aturats dos projectes a Vilanant i Riudellots mentre no millorin les coses. Cada una de les plantes generan al voltant de deu llocs de treball directes, i aquesta empresa ja té tres plantes en funcionament a Girona.
Les plantes de biogàs fan servir residus ramaders, el 70% són purins provinents de les granges i l’altre 30% té procedència diversa. Aquests materials es fan fermentar per produir metà, que es crema per generar electricitat. D’aquesta manera s’evita que el metà, un gas d’efecte hivernacle molt més potent que el CO2, arribi a l’atmosfera. A més, millora la gestió dels purins i els fa més adients per al seu ús al camp.
Vicens destaca que aquest tipus de planta genera una activitat econòmica que ajuda a fer viables les explotacions agràries després que entre 2003 i 2010 tanquessin el 20% de les explotacions agràries europees, segons dades d’Eurostat. Una de les formes més comunes d’aprofitar el potencial del biogàs és compartir una planta entre diverses granges, però la legislació obliga a situar-la a un quilòmetre de explotacions existents, la qual cosa en dificulta la instal·lació.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s